
La ciutat de Mataró va inaugurar amb pompa –i fins i tot amb els cada vegada més inusuals piscolabis i copa de cava– l’edifici industrial de l’empresa municipal Messa –Mataró Energia Sostenible. Tenia quelcom més que una inauguració programada per esquivar la Llei Electoral que impedeix aquest tipus d’actes a partir de finals de mes. La capital del Maresme exhibia una de les seves grans apostes, el Tub Verd, i ho feia entre els elogis i l’orgull de qui creu en una manera de fer les coses i els altres la refrenden. Per treure pit.
L’accent verd del govern, una aposta amb més de 10 anys d’història, un model que s’està convertint en exemple. Aquest tipus de conclusions, valoracions i frases van ser la tònica, divendres passat, de la visita i inauguració del nou edifici de Messa a la zona del Rengle. No per conegut per molts, l’edifici deixava de presentar l’al·licient de la posta a punt i si bé l’Ajuntament ha tingut cura de fer gala de la seva gran inversió en eficiència energètica de dia i de nit, de projectes i d’inauguracions, el gran dia era divendres i ningú s’ho va voler perdre.
Acostumada com està la ciutat, des de les seves elits fins al poble ras a intentar ser capital i referent i la majoria de vegades perdre’s pel camí, l’èxit de la implantació del Tub Verd augmenta l’autoestima local, si més no dels gestors municipals que el van impulsar ja fa anys i que esperen amb candeletes el que serà el seu impuls definitiu, quan en uns mesos passi d’aprofitar sols l’energia sobrant de la incineradora a reutilitzar, a més, la de la futura Planta Internacional de Tractament i revalorització de residus del Maresme. Llavors serà quan l’edifici inaugurat funcionarà a ple rendiment, com les fàbriques del passat però convertit com la retòrica de l’Alcalde acostuma a recordar, en una de les fàbriques del segle XXI mataroní. Mataró, doncs, s’anticipava fa temps a les necessitats d’eficiència energètica i paria en un part d’anys de durada –i també d’anys d’estima entre els pares polítics de la criatura– el sistema del Tub Verd i aquest edifici pel que s’ha invertit 1.134.000 euros i que podrà acollir fins a vuit màquines que permetran subministrar, a través de la xarxa Tub Verd, aigua freda per a la climatització d’edificis del sector del front de mar de Mataró.Estalvi energèticEl temps o l’atzar van situar la inauguració de la joia de la corona de Messa en unes setmanes en què el debat energètic ha reflotat amb força. Mentre que la crisi ambiental japonesa ha revifat el debat sobre la seguretat de l’energia nuclear, a Líbia el cabdill Gadaffi a més de matar el personal fa trontollar l’oferta de petroli i a la capital d’Espanya cada reunió del Consell de Ministres es converteix en una mena de joc de la ruleta a veure com hem d’estalviar despesa, a Mataró tenim un sistema net, sostenible i eficient. I en fem gala amb un edifici flamant que reparteix refrigeració a partir de l’energia sobrant de la Incineradora, igual que la mateixa xarxa de Tub Verd escampa escalfor per tota la ciutat i molts dels seus equipaments.
Joan Antoni Baron en parlava al presentar un important congrés de valorització de residus i repetia l’equació en els parlaments de l’acte de Mataró Energia Sostenible. “A Espanya es tiren en abocadors cada any 10.000 tones de residus i el seu valor energètic seria com el d’Ascó II, el de tota una nuclear. A Mataró apostem per fer energia útil de l’energia sobrant i n’estem contents d’aquesta aposta per l’economia verda, que mantenim des del primer mandat”. De retruc d’això més sentències del Baron verd i municipalista. “Els Ajuntaments hem fet una passa endavant i hem assumit el nostre paper en la producció i distribució d’energia verda, no ens amaguem i busquem les complicitats necessàries”.
10 anys de MESSAI de fet, Mataró Energia Sostenible, participada per Aigües de Mataró, ja fa 10 anys que es va constituir, sota la presidència primer de Geroni Escoda i després de Quitèria Guirao, amb Arcadi Vilert de gerent. Per tots ells i també per una altra alma màter del projecte com l’històric gerent d’AMSA Rafael Montserrat, així com per l’ampli equip que ha fet possible aquesta aposta decidida i referencial per una energia verda ‘made in Mataró’ van anar molts dels records de l’acte i dels discursos protocolaris. Baron també va recordar els llocs de treball que es creen des de l’economia verda. És una matriu indispensable per saber si les polítiques són o no prioritàries avui en dia.
Tot i l’empenta municipal, la reeixida aposta del Tub Verd de 18 quilòmetres per abastir una vintena d’equipaments, no s’explicaria sense la complicitat de les administracions catalana i central, que amb menys participació a la societat fa 10 anys que aposten també per l’empresa pública que estrenava l’edifici.Pedro Prieto, de l’IDAE del Ministeri d’Indústria, va recalcar que “aquest és un projecte frontera, al límit d’allò conegut amb el que Mataró fa unes aplicacions pioneres a Espanya i de referència a Europa” i alhora va emfatitzar que “això ha estat possible amb tres administracions sovint de colors polítics diferents però que han cregut en l’aposta per l’energia neta, Mataró se’n pot sentir orgullosa”, va dir. Al seu costat, Cristina Guillen de l’Institut Català de l’Energia s’expressava en termes similars i parlava del Tub Verd com “un projecte novedós, desconegut i impactant amb el que Mataró és un exemple a nivell europeu que des de la Generalitat seguirem recolzant, queda feina per fer però hi ha moltes ganes de seguir-la fent”.Amb denominació d’origenPotser qui feia millor cara era la regidora Quitèria Guirao, presidenta de Messa i accentuadora –si existís aquesta professió– en verd de l’acció governamental de Mataró. Guirao va glossar la funció i la naturalesa de Messa i va recordar “portem 10 anys d’activitat empresarial en un mercat lliure, competint, produint localment energia i fent-ho de manera sostenible”. La regidora, a més, va recordar el compromís amb la lluita contra el canvi climàtic i per la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle emmarcant “l’aposta que hem fet per la sostenibilitat en una consciència transversal en tota l’acció de govern”.
En definitiva va ser un dia de somriures. De mirar les enormes canonades i escoltar el soroll de les màquines refrigeradores. De veure com s’escampava el fred igual que corre per la mateixa xarxa la calor. El dia que el Tub Verd va ser el Tub de Mataró i el Tub d’un futur que a la ciutat s’ha buscat abans. Per estar-ne cofois. I seguir pencant.
Què és el Tub Verd?
El Tub Verd és una xarxa de distribució d’energia que aprofita les sobrants d’infraestructures ambientals existents a la ciutat i la cogeneració. Aquesta energia s’utilitza per a l’escalfament d’aigua d’ús domèstic i la climatització d’edificis. A causa de la substitució per part del client del consum de combustibles fòssils, com ara el petroli o el gas natural, el sistema innovador del Tub Verd és una solució energètica que respecta el medi ambient i minimitza les emissions de gasos d’efecte hivernacle. L’any 2010 va evitar l’emissió del 54 % de CO2 a l’atmosfera. La instal·lació del nou edifici, així com tot el sistema de canonades que s’ha instal·lat, podrà subministrar en un futur fins a 26 milions de kWh en forma d’aigua freda a 5 i 6 ºC, un cop estiguin en funcionament les vuit màquines. Actualment ja estan treballant dues, de manera que el subministrament potencial actual és d’un 25 per cent. Des del mes de setembre de 2010 el Tub Verd arriba al Tecnocampus Mataró-Maresme, a 15.000 m2 d’oficines de l’edifici El Rengle de PUMSA i una residència de gent gran, pel que es consolida a la seva àrea més propera, la del Rengle.