“El foc continua avançant i ja ha cremat 100 hectàrees de bosc”. Aquesta afirmació podria ser un titular de qualsevol informatiu de l’estiu. De fet, no és estrany sentir aquesta frase repetidament durant els mesos de juny, juliol i agost. A posteriori, tothom qüestiona la possibilitat d’haver evitat aquest incendi i la pertinent actuació dels bombers. Tanmateix, quanta gent contempla la viabilitat de la prevenció? És per això que les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) porten a terme aquesta tasca durant l’estiu: prevenir abans que curar.
Divuit incendis i dues hectàrees de bosc cremades és el balanç d’incendis forestals i zones afectades del 2010 al Maresme. Una xifra envejable per moltes comarques catalanes, però que no ha de fer que ens quedem de braços plegats aquest estiu. L’any passat, un total de 618 hectàrees van ser destruïdes per la virulència del foc, segons dades de l’Idescat, a tot Catalunya. Amb tot, també s’hi ha d’afegir la pèrdua de la flora i la fauna d’aquests territoris. Els pares del boscA la comarca, aquests voluntaris s’aglutinen al voltant de dues organitzacions: per una banda, l’Agrupació de Defensa Forestal Serra Marina i per l’altra, l’ADF de l’Alt Maresme. Ells són els pares dels boscos, els que tenen cura de les zones forestals i els que, any rere any, passen hores a la muntanya netejant els espais i les pistes; resten pendents de qualsevol indici de foc amb la finalitat d’evitar els incendis. 277 voluntaris formen l’equip que, dotat amb 40 vehicles i 400.000 litres d’aigua intentarà que l’estiu sigui tranquil. Malauradament, aquestes agrupacions també han vist com la tisorada els afectava i els retirava alguns dispositius. D’aquests 40 vehicles de què disposen, 25 estan dotats amb equips d’extinció a fi que es pugui actuar amb contundència.
Per realitzar tota la feina, les ADF s’organitzen en torns de vigilància. Vicenç Ribas, cap operatiu de l’ADF Serra Marina, explica que les sortides s’organitzen setmanalment i en funció del grau de perill. Així, gràcies als mapes de riscos d’incendis, “cada vegada més i més fiables”, segons Ribas, els vigilants fan ruta pel bosc els dies amb un perill més alt. D’altra banda, l’activitat se centra principalment els caps de setmana, mentre que durant els dies laborables, són menys els voluntaris que fan ronda pel territori. Així i tot, el cap operatiu prefereix “treballar dia a dia, sempre has d’estar alerta perquè els mapes no et diran si el vent canvia de direcció”.
És per això que cada setmana es fa una reunió de previsió entre l’ADF, els Bombers i els Mossos d’Esquadra a Bellaterra, per tal de determinar el nombre d’efectius que cal mobilitzar. Per tant, cada persona és una peça clau en l’estructura “més que sòlida” d’aquest organisme. Els diferents organismes repartits per tota Catalunya agrupen prop de 12.000 voluntaris, 277 dels quals es troben al Maresme. Cadascun d’ells se senten part de la natura que els envolta i se l’han feta seva. Tots ells treballen sense ànim de lucre, és més, es posen al servei de les ADF durant el seu temps lliure. Preservar el territori és el seu únic objectiu; poder gaudir-ne i saber-lo cuidar.
Per això, fa falta un curs de formació i un any de pràctiques per prendre part del cos. Ara bé, qui forma, realment, les ADF? Voluntaris i voluntàries de totes les edats que, motivats per una cosa o altra, dediquen el seu temps d’oci a mantenir intactes els boscos de tots. En Vicenç assegura que “el voluntariat al nostre país està en crisi i més el d’aquest estil, que proposa una activitat gens atractiva”. Darrerament, el nombre d’incorporacions no ha augmentat de forma exponencial i, segons Ribas, “tot i que ve gent jove, els voluntaris més fidels són els de mitjana edat”.
L’Albert Márquez és un voluntari de només 19 anys que participarà, per primera vegada, en la tasca de prevenció d’incendis. La seva intenció és ser bomber, en un futur. Forma part de l’equip de l’Agrupació de Defensa Forestal Serra Marina. Es mira la campanya amb optimisme i il·lusió i convençut que aquestes actuacions són del tot necessàries. Ell és un dels 277 membres de l’ADF que col·laboren, cosa que “em dóna experiència i estic en permanent contacte amb la natura”. Una experiència única, però hi ha quelcom que l’Albert explica que convida a la reflexió: “Sóc voluntari perquè els boscos són de tots i algú ha de tenir-ne cura; és l’herència de la natura i amb una ventada, el foc s’emporta molts anys d’història de flora i fauna”. Combinació perfectaEls voluntaris, però, no estan sols i és que les ADF treballen de forma coordinada amb els Bombers de Mataró. Imaginem que l’Albert es troba en ruta i detecta un foc que s’està estenent. Sense dubtar-ho, agafa el telèfon i truca al 112 (Servei d’Emergències) per alertar del perill. Com a membre de l’equip i amb l’ajuda dels seus companys, comencen les primeres maniobres d’extinció fins que arriben els bombers. Un cop aquests s’han desplaçat al lloc de l’incendi, són ells els que es posen al capdavant de l’operació, mentre que els voluntaris ajuden a apagar el foc. D’aquesta manera, l’actuació coordinada i prèviament estipulada ha evitat que l’incendi es propagués ràpidament, ja que mentre els bombers es traslladaven a l’espai en qüestió, els membres de l’ADF ja frenaven el foc. Igualment, si els voluntaris arriben més tard que les dotacions d’extinció, participen en les tasques de col·laboració sota les ordres del cos de Bombers. Campanya moderadaNo està de menys conèixer què fan i com ho fan, ja que aquest estiu toca treballar de valent. Tot i que es preveu una campanya moderada, molts dels municipis forestals de la Serralada Litoral i el Montnegre es consideren vulnerables i amb un alt perill d’incendi. Tordera, Arenys de Munt, Argentona, Vallromanes i Cabrils són només alguns dels pobles que es veuen amenaçats. Així ho determinen les ADF i els Bombers que, d’altra banda, es mostren confiats per l’arribada de pluges durant els mesos de juny i agost que frenaran l’alerta.
Però no es pot abaixar la guàrdia. En Vicenç Ribas corrobora aquesta informació: “És cert que sembla que les condicions faran que no tinguem grans incendis, que no vol dir que no se’n produeixi cap”. Com a cap operatiu, també es mostra escèptic i, mai millor dit, explica que “no posaria la mà al foc ni em fiaria al 100% d’aquestes prediccions”. Caldrà estar atent durant la segona quinzena de juliol i la primera d’agost, ja que és quan “la humitat, el vent i altres factors poden canviar perquè només són fidedignes a una setmana vista”.
Campanya moderada, segons sembla, la del 2011, però sempre tocant de peus a terra. Voluntaris que conformen una associació potent com a servei; voluntaris implicats que són part de la societat civil. Persones al servei del medi ambient amb un sol objectiu a complir: prevenir. Actuen com a pares dels boscos, ara bé, no es pot perdre de vista que aquesta natura és cosa de tots.
L’hivern de les ADF
Encara que pugui semblar que les Agrupacions de Defensa Forestal només treballin durant l’estiu, és fals. Al llarg de l’hivern realitzen una tasca fonamental per poder treballar la resta de l’any. Els mesos de més fred, les ADF surten a netejar i a preservar els nostres boscos. Preparen els camins perquè siguin transitables i els dispositius d’extinció hi puguin accedir, si és necessari. Van ser els voluntaris els que van netejar els camins el 2010, quan les ventades del febrer havien fet caure arbres que impossibilitaven la circulació. Durant tot l’any, els ADF també s’encarreguen de fer ruta per les masies per tal que els seus propietaris siguin conscients del perill de viure prop dels boscos.
Consciència preventiva
En Vicenç assegura que, amb el pas dels anys, s’ha millorat la conscienciació, encara que sigui perquè darrere s’hi amaga una exigència legal. La creació de franges de protecció ha afavorit el manteniment dels boscos i tothom està mentalitzat de la perillositat dels incendis forestals. La prova està en què “quan algú veu una columna, encara que acabi sent falsa alarma, les línies d’emergència del 112 queden col·lapsades”, diu. Tot i així, els incendis més freqüents s’originen per culpa de negligències humanes, sovint a peu de carretera. Fins al 50% dels incendis són a causa d’aquests actuacions irresponsables, mentre que l’altre 50% es reparteix entre els que són provocats i els que s’originen per causes naturals.
