La recuperació del tèxtil ha estat, durant molts anys, un dels interrogants més grans de la ciutat. Ara, des del govern municipal amb la col·laboració d’altres entitats i plataformes, tiraran endavant el projecte Re-Imagine Textile, amb l’objectiu de revifar la indústria i potenciar el sector. Ara bé, el passat ja queda enrere i la ciutat ha d’obrir noves portes que contribueixin a construir un model de ciutat divers i diversificat. On més podem mirar? El comerç, el turisme, el coneixement i el sector sanitari poden ser les respostes. Repassem com vam perdre el tèxtil i com hem arribat on som.
El procés de globalització progressiu va influir directament en el gènere de punt mataroní. A principis dels anys 90 comencen a aparèixer economies regionals i subdesenvolupades amb un fort atractiu per a les empreses, ja que els oferien una producció amb mà d’obra barata en zones franques i amb poc control polític.
Aquesta nova oportunitat entrava en contradicció amb els aranzels establerts en l’Acord Multifibres de 1974 que es pagaven per a les importacions. Una mesura proteccionista que va quedar desvirtuada amb la Ronda d’Uruguai de l’Organització Mundial del Comerç de 1994, que va fixar un termini de deu anys (fins al 2005), per a la integració dels productes tèxtils dins de les regles generals del GATT – es deixarien de pagar aranzels. Segons l’economista mataroní Pere Lleonart, “aquest fet va comportar una forta pressió sobre la indústria europea i una profunda transformació de l’activitat”.
Un procés de transformació que no es va donar a la ciutat, on els efectes de la deslocalització es van fer molt palesos, amb el tancament de fàbriques com Secopal (maig del 2003) i la venda d’altres (Can Gassol el 2004) a grans multinacionals que després van endur-se la producció, primer al sud d’Espanya, a continuació al nord d’Àfrica i, finalment, als països de l’Est.
Així, Mataró tenia una taxa d’atur del 9,5% l’any 2005, una xifra superior a la mitjana catalana i que suposava que gairebé 6.500 persones estaven ja desocupades, segons dades de l’Observatori del Mercat de Treball de Mataró. I, de fet, provenien del sector secundari – del tèxtil principalment -, que aglutinava un 34% dels aturats.
Boom immobiliari, el refugi
Part d’aquesta població aturada va trobar feina, ràpidament, en el sector de la construcció gràcies al boom immobiliari, durant el qual Mataró es va omplir de grues. Es van construir milers de pisos, 2.000 d’ells avui buits. La translació la va fer un sector de treballadors molt poc qualificats que, enlluernats per uns sous desorbitats, no van optar per la formació i es van veure abocats a l’atur i sense possibilitat de treballar amb l’esclat de la bombolla immobiliària i la crisi econòmica.
Més de 14.500 persones cerquen feina actualment només a Mataró. La crisi ha destruït centenars de llocs de treball de tots els sectors econòmics. Ha dit adéu a la indústria com a motor econòmic i ha fet evolucionar la ciutat cap a un municipi dedicat als serveis. Mataró ha aprofitat la seva capitalitat per mirar de convertir-se en una nova referència del món del coneixement. Mentrestant, es mira de reüll el turisme i intenta agafar forces per revifar un comerç local que ha vist abaixar la persiana a negocis tan consagrats com la llibreria Robafaves o la pastisseria Can Miracle. Quin model de ciutat s’ha de reconstruir? L’equip de govern actual té un camí que, malgrat que falten pocs mesos per a les eleccions, no quedaria desvirtuat. L’objectiu: crear una xarxa d’indústries i sectors que, mitjançant el treball coordinat, poguessin tenir més força i aconseguir així captar recursos públics de l’antic FEDER.
Recuperar el tèxtil
Després de la gran davallada que el tèxtil va patir, ara sembla que el sector aixeca el cap. Tot i que sempre ha estat el sector que més ocupació ha generat, fins i tot durant la crisi, ara comença a revifar-se i en el darrer any ha creat fins a 600 llocs de treball a la comarca i dóna feina a més de 5.000 persones. Rey, que també és el president de l’Associació de Ciutats Tèxtils Europees (ACTE) reconeix l’esforç de grans empreses com Halotex, que s’han convertit en extraordinàries proveïdores d’Inditex i Mango. Per aquest motiu, el regidor considera que cal “reanimar els polígons industrials” i avança que en els propers mesos es presentarà el projecte Re-Imagine Textile, que pretén ajudar al creixement d’aquest segment.
Però tot això no seria possible sense plataformes com Cooperatextil de Mataró. Aquesta eina està pensada per donar visibilitat a la indústria tèxtil amb l’objectiu final de generar més comandes i des de la seva posada en marxa, a principis de 2013, ha tingut 2.000 visites. La plataforma Cooperatextil continua en constant evolució i des de Mataró es treballa ara amb la resta de ciutats catalanes sòcies de l’ACTE -Igualada, Sabadell i Terrassa- per poder compartir aquesta eina i que esdevingui un referent on les marques puguin trobar tots els proveïdors que formen la cadena de valor del tèxtil de proximitat a Catalunya.
El Port
La reconversió del Port ha de contribuir, també, a la dinamització d’aquella zona i a l’impuls de la indústria, segons Rey. “Tenim 1.080 amarraments i hem de treballar per tenir un port de primera de cara als pròxims 30 anys”, recorda Rey, que també fa referència a la duplicació de l’espai per mega-iots, que portarà a Mataró “tripulacions d’alt nivell adquisitiu que poden necessitar els serveis dels comerços”. A banda, Rey també considera que és bàsic l’intercanvi amb Florida, als EUA, per la creació d’un important sector dedicar a la reparació de vaixells. “Per què no ens especialitzem en la reparació de velers si tenim els principals fabricants de veles a Catalunya?”.
Comerç i turisme
Segons Rey, cal replantejar el comerç de la ciutat. “A partir d’ara, hem de pensar en un comerç realimentat pel turisme”, assegura. El regidor explica que s’invertiran tots els diners possibles en el Pla d’Impuls Comercial, però reconeix que la caixa de l’Ajuntament no dóna per gaire. Tal com també explicava Teresa Robert, presidenta de la Unió de Botiguers (UBM), és important canviar la imatge del centre perquè recuperi l’atractiu que ara tenen punts com La Roca Village, Granollers o Mataró Parc. “El centre no és prou atractiu ni prou diferent”, recorda Rey. Pendent queda la peatonalització de la zona del carrer de Cuba fins al carrer Sant Benet, per un costat i fins al Camí Ral, per l’altre gràcies a una inversió de 40 milions provinents del fons europeu.
El Tecnocampus i el coneixement
CETEMMSA, TicSalut i el Tecnocampus són els tres revulsius de la ciutat dels últims temps. Són aquests sectors els que han de ser “les rodes dentades de la resta de petits motors”, explica Rey. Convertir Mataró en un bon lloc per a la pràctica de l’esport mitjançant un circuit d’aplicacions mòbils és una opció. També ho són els serveis sociosanitaris, segons Rey, seran un altre dels impulsos dels pròxims anys. “Molta gent del nord d’Europa podria escollir venir a les nostres costes a passar els anys de la seva jubilació” i “amb una població cada cop més envellida” equipaments com hospitals o residències seran “cada cop més necessaris”. Per això, segons Rey, la zona de davant de l’Hospital i el sector Iveco-Pegaso “seran claus” i caldrà “treballar conjuntament tant amb la Fundació Hospital com amb el Consorci Sanitari del Maresme i Tic Salut”.
