Convergència i Unió surt, per primera vegada en unes eleccions municipals, des de la 'Pole Position'. Fa quatre anys va guanyar i durant tot un mandat ha protagonitzat un govern que ha sobreviscut amb pactes puntuals a la "minoria absoluta" de ser només 8 dels 27 regidors. L'escuderia canvia, a més, de pilot i fa faltar al volant al seu cervell i home fort, dins del partit dels darrers lustres. L'etern segon és ara l'alcaldable que ha de reeditar victòria.
Quan va decidir que seria l'alcaldable de CiU?
Ho vaig discutir molt amb en Joan Mora perquè crec que ha estat un molt bon Alcalde i perquè amb òptica de partit qui ha estat al capdavant és qui focalitza la feina feta. Vam estar una temporada parlant-ne amb en Miquel Rey i la Núria Calpe, jo estava acostumat a fer un altre paper i em costava fer el pas però per Les Santes 2014 ja sabíem que jo seria l'alcaldable. Ho decideixo el juliol de l'any passat i la primera persona a qui li dic és a l'Alcalde després de tenir l'autorització de la meva dona. Després ho dic a la Núria Calpe i en Miquel Rey i ens posem d'acord.
Hi ha un acord amb Calpe i Rey o hi ha debat intern?
No hi ha res a amagar. Tots tres debatem i estem d'acord que som els que hem estat més visibles i tenim més coneixement de la ciutat i l'Ajuntament. Parlem entre nosaltres, expressem la situació personal i familiar i jo crec que humilment puc aportar una experiència dins el partit, l'Ajuntament i la ciutat superior. També penso en els meus defectes però d'aquests no cal fer propaganda. La meva candidatura és una conclusió a la qual arribem tots tres. Tots tres som el pinyol de la candidatura, juntament amb en Ramon Reixach que cal no oblidar que és independent.
Què és el que més el va sorprendre trobar, quan va passar al govern després de molts anys a l'oposició?
Més que trobar, perquè semblaria que em sorprèn, estic molt content de la relació amb el personal de l'Ajuntament. Jo feia molts anys que era a l'Ajuntament des de l'oposició, però la gent que estava molt acostumada a treballar, sempre sota un mateix color polític, m'ha demostrat una gran professionalitat i una gran qualitat humana. Hi ha hagut molt bona relació i molt bona feina perquè els polítics hem de parlar amb tots els treballadors de la casa.
Què és la famosa herència que es va trobar CiU a l'Ajuntament després de tants anys de socialistes?
Els casos de les carteres que he gestionat personalment no són els de Pumsa o Urbanisme, perquè havien passat per moltes mans de partits diferents però en el que m'ha tocat a mi, que és el contacte amb les entitats no vull fer sang però hi havia un cert clientelisme. A les entitats se les ha d'ajudar i estar al seu costat però se les ha de deixar que volin per si soles, que tirin els projectes endavant. El 2011 parlàvem del fet d'ajudar a fer. En algunes àrees s'havia acostumat a les entitats al 'que hay de lo mío'. Les entitats, portades totes elles per persones intel·ligents, s'han adonat de la situació econòmica de les famílies, la ciutat i l'Ajuntament i ha anat canviant aquesta situació. Això ha de seguir canviant, s'han de fer coses amb projectes sobre la taula.
El mandat va començar amb un pacte secret amb el PP que es trenca. Quan veieu que sereu només 8?
Fa quatre anys vam guanyar les eleccions pràcticament al temps de descompte, amb els mateixos regidors que el primer partit de l'oposició. A partir d'aquí hem de recordar el pacte de ciutat que l'Alcalde Mora explicava i que nosaltres ens creiem de debò. Era aquell pacte que volíem incloure a totes les forces democràtiques, que era totes menys Plataforma. Vam parlar-hi amb totes però la resta de partits hi van posar pegues. Amb el PP hi va haver l'inici d'aquest pacte perquè si no arribàvem al pacte de ciutat allò signat no servia. Era un pas endavant per la governabilitat però no va ser possible i els únics que ens han donat suport a un pressupost ha estat el PSC. Que érem 8 ho teníem clar i que volíem ser més també. Sempre vam voler que la governabilitat fos cosa de més però també hi havia grups que deien que no passaríem del primer Ple i ara veuen com hem arribat a final de mandat amb totes les coses importants aprovades. Sempre que ens reunim el govern ens sembla que ens falta algú però hem demostrat que no fan falta governs de 14 o 15 regidors amb dedicació exclusiva, perquè són despeses innecessàries.
“Alguns deien que no passaríem del primer Ple i hem arribat al final de mandat amb tot l’important aprovat”
Perdre votacions en alguns plens és un exemple, doncs?
Té coses positives. Demostrem que no fan falta governs tan amplis com els anteriors, demostrem que no cal fer una oposició irresponsable i aquí fins i tot podríem fer autocrítica del que havíem fet en mandats anteriors, en què havíem fet discursos que ara no creuria vàlids. Se'ns ha volgut criticar, perquè la política és així, però si no haguéssim dialogat i arribat a acords no s'haurien produït. Hem après a escoltar els altres des del govern i l'oposició ha après una responsabilitat i hem vist que el 'tants caps tants barrets' estava desfasat. Altres pobles ho poden aprendre de Mataró.
Quins han estat el pitjor i el millor moment del mandat?
El pitjor va ser tirar endavant la proposta de suprimir molts convenis que teníem amb entitats a favor de les subvencions. Encara ara sóc partidari de no treballar a partir de quantitats fixes de l'any anterior sinó segons projectes que es renoven any a any. Vam voler treure molts convenis, sobretot a les associacions de veïns i hi va haver una proposta de resolució per fer-ho enrere. Allà vaig assumir la meva responsabilitat i vaig estar disposat a renunciar perquè des del punt de vista polític vaig patir. El millor moment ha estat viure com a regidor de cultura aspectes de la ciutat des d'una posició privilegiada. Penso en Les Santes, per exemple, que des de l'òptica del regidor pateixes molt però alhora veus com la ciutat gaudeix i se'n parla. O la inauguració de Can Marfà, per exemple.
Què pot dir a la gent que forma part del 20 per cent d'atur endèmic i 7.000 persones sense prestació?
No fa gaire temps teníem un 22 per cent i no un 20 per cent. S'ha de tenir esperança. A aquesta gent se'ls ha de fer costat en el moment complicat. És un dels eixos de la nostra campanya, estar al costat de la gent des de Benestar Social o trobant les fórmules que calgui. Hem de fer que la situació sigui suportable per a les famílies que més pateixen. Estem al seu costat, són la nostra prioritat. I hem d'incrementar com sigui l'ocupació amb fórmules com la promoció de l'ocupació en si mateixa, amb promoció de la ciutat, amb llocs de treball de qualitat pels joves al voltant del TecnoCampus i sobretot la formació. Estar al costat de la gent és urgència però a curt i llarg termini cal formar millor els mataronins i en aquest sentit és bàsic aquest nou centre de formació professional per tal d'apostar per la formació dual i formar de forma específica als treballadors a partir de les necessitats de les empreses. Hem de passar pàgina d'aquella època en què cada persona només tenia una feina i només sabien fer una sola cosa.
Mataró té barris més degradats que fa quatre anys, en el seu espai públic?
No. Hi ha menys recursos per dedicar al manteniment d'espais i durant temps no s'han pogut fer les obres necessàries però no han empitjorat de manera especial. Podem veure que falten obres o el mobiliari urbà més malmès però Mataró no està pitjor i no es degrada. Pel que fa a neteja hem fet un concurs per millorar.
Què pensa quan veu com s'està tractant el tema de la immigració en la campanya electoral?
Que hi ha partits que juguen amb foc. És cert que hi ha un percentatge de gent nouvinguda molt gran i això pot crear conflictes en determinats moments. Hem anat treballant perquè la gent es conegui. Hi ha molta gent a l'atur i això provoca gent al carrer i problemes, però el pitjor són els que s'aprofiten d'aquesta situació per delinquir. Aquí no podem transigir i hem de ser exigents. A aquell que ens enganyi perquè ens diu que no té ingressos però resulta que sí que té una feina se l'ha de perseguir. Aquell que justificant-ho amb la seva diferència es comporta de manera no acceptable, també. Hem de ser molt contundents amb tots els que vulguin trencar la nostra convivència però no podem utilitzar la diferència entre cultures com a arma demagògica per buscar un vot. Qui es comporta com cal, entén que hi ha drets i deures, no tindrà problemes. Qui no, màxima contundència, però tots junts.
Mataró té massa diferències entre Centre-Eixample i els barris? Són dues ciutats diferents?
Abans eren dues ciutats més diferents, ara cada cop menys. Urbanísticament hi ha unes diferències que vénen dels temps d'abans de la democràcia, però els darrers anys s'ha integrat en una sola. És normal que un tipus de construcció determinat en una zona faci que hi hagi diferències entre zones, però cal minimitzar-ho. Mataró ha de ser tota una en serveis, en la festa, en qualitat de vida, en tot. Quan un veu obres en un lloc té tendència a pensar que als altres li fan i a ell no però la ciutat ha millorat en tots els seus barris.
Les darreres setmanes s'han iniciat diferents obres, les primeres en molt temps. El proper mandat serà millor, en aquest sentit?
Els dos primers anys seguiran sent, com a mínim, de gran patiment financer per a l'Ajuntament i seguirem depenent dels ajuts que ens arribin, sigui d'Europa o de la Diputació. Les obres es poden fer quan es tenen diners. Si les obres es fessin perquè venen les eleccions ara no tindríem obres sinó inauguracions. Les obres es fan quan hem pogut i mai amb diners de l'Ajuntament, que només pot pagar el seu deute, que és actualment de dos cops el pressupost total que tenim. Pagar el deute seguirà comportant la manca d'inversions pròpies i seguir depenent dels altres. Les actuals obres les hem fet presentant projectes i demanant inversions a altres administracions. I no només obres, gràcies a aquestes inversions de la Diputació també hem posat en marxa projectes socials.
Què més farà perquè vingui El Corte Inglés?
En aquest mandat hem fet molt. Hi va haver un Ple famós en què vam parar per aconseguir unanimitat per la seva vinguda. L'empresa ha de fer una inversió important en un solar que ja és seu i ja té la llicència d'obres per començar. La situació econòmica és difícil també per a l'empresa i hi havia una sèrie de motius legals que els feien rumiar-s'ho. Els hem anat resolent i anirem consolidant les garanties jurídiques perquè vingui. El proper mandat ha d'acabar amb El Corte Inglés funcionant. La Casa de la Cultura Popular ja té fetes les primeres accions per l'enderroc. Ha estat lent però encara estem en el camí bo.
Mentrestant, però, el comerç de la ciutat està perdent múscul.
El regidor Miquel Rey està en contacte permanent amb la Unió de Botiguers i el teixit comercial de la ciutat. Jo em considero comerciant i sempre dic que som els primers de notar la crisi, perquè ja notem quan la gent s'espanta i som els darrers a sortir-ne perquè la gent no està confiada. Aquest mandat és un exemple de dinamització del comerç amb diferents iniciatives com el MOW per portar gent de fora. A Mataró li faltava projecció exterior i hem volgut potenciar elements com la Nau Gaudí. Hem de trobar raons perquè la gent vingui de fora i ser una ciutat comercial com ho són altres. Segurament s'ha de treballar més temes com l'aparcament però tenim clar que només si el comerç té futur, la ciutat també en tindrà.
Per què han deixat lligada la Festa al Cel del 2015 si no té unanimitat política?
Perquè si no la perdíem. L'any passat vam tenir la desgràcia que va ploure, però malgrat la pluja vam veure que va venir molta gent i que va agradar. Es va veure que els pronòstics s'haurien complert, que la Festa al Cel valia la pena. Quan parlem de la Festa no ho hem de fer d'un sol cap de setmana, l'interès és donar una bona imatge perquè la gent torni a Mataró. Vam fer la prova, l'acceptació de la ciutadania més enllà dels partits va ser majoritàriament bona i o lligàvem la Festa al Cel ara o la perdíem, perquè el futur govern no hauria tingut temps pràctic per treballar-la si haguéssim hagut d'esperar les eleccions. Hagués estat irresponsable deixar-la perdre només perquè alguns hi estiguin en contra mentre la majoria de la ciutat, amb el comerç i la ciutadania al capdavant, hi estan ben a favor.
“Seria irresponsable deixar perdre la Festa al Cel perquè uns partits hi estiguin en contra”
ERC proposa fer-ne un referèndum. Què li sembla?
La proposta d'ERC és fer un referèndum de cara a l'edició del 2016. Si no torna a ploure, el referèndum serà l'edició d'aquest any. Es veurà el suport ciutadà a la Festa al Cel. No s'entendria en una ciutat que sempre diem que cal donar vida tant a la ciutat com al seu comerç i que té un retorn ben clar, ara deixéssim perdre una aposta com aquesta. Dit això, de referèndums se'n poden fer sempre, amb el dret a decidir sempre hi estaré.
ERC segueix sent el soci preferit per l'endemà de les eleccions?
Vaig dir que era un partit amb qui pactar en un context concret. Era un moment que a nivell nacional se signaven uns acords que tenien un impacte també local. Ara som en una campanya electoral en què cada partit anem amb la nostra candidatura i el nostre programa. Després de les eleccions ja en parlarem. Tothom preveu un Ajuntament molt fraccionat en el que faran falta acords entre grups municipals perquè no sé si dos mandats amb un govern de 8 convindria. Tot són hipòtesis però amb el moment en què està passant el país crec que ha de ser fàcil poder pactar amb Esquerra, però no sé amb quin format. Serà per permetre un govern, per ser socis, per col·laborar? Ara tot és especular, però caldrà obrir el zoom i entendre-ho tot en clau local però també nacional. I això facilitarà uns acords i en dificultarà uns altres
El PP queda exclòs pel context nacional, doncs?
No tanco cap porta, perquè en clau local es pot parlar amb tothom si hi ha responsabilitat. Dic que amb uns sempre serà més fàcil que amb uns altres d'arribar a acords.
El mateix procés sobiranista ha tensat les relacions entre CDC i UDC. Quina és la salut de la federació en l'àmbit local?
A nivell local no hi ha hagut cap diferència. Totes les famílies hem passat èpoques de tota mena, però les relacions són excel·lents, treballem conjuntament, hi ha molta gent d'Unió amb gent de Convergència. A Mataró no hi ha cap problema i prendrem les decisions de forma unànime.
Olga Ortiz i Pere Galbany queden fora de la llista per voluntat pròpia?
Ho han de respondre ells. La llista integra els candidats que l'assemblea d'UDC va proposar per a la llista. Galbany ja havia dit que no podia seguir sent regidor. Unió va fer la seva assemblea i cap dels dos era a la proposta feta.
És regidor des de l'any 96. Es marca un límit de mandats com a líder de CiU a Mataró?
Des que vaig començar a militar a CDC el 1984 he estat a disposició i al servei del partit. M'agrada molt la política local i cada moment dictarà. En tots aquests anys he estat en disposició de plegar, si el partit ho volia. CiU m'ha fet confiança i ho agraeixo. Podria haver fet un pas enrere en lloc d'endavant però vam creure oportú que estigués al capdavant. Ja en parlarem. Ara el meu objectiu és, no només guanyar, sinó treure un resultat millor per poder fer realitat les propostes que tenim per la ciutat.
