La Plaça Gran canvia. Segueix allà on sempre, amb l'edifici dels antics jutjats a llevant i l'edifici del rengle de Josep Puig i Cadafalch de columna vertebral, essent un reclam de les rutes turístiques, un punt de mercat amb botigues sobretot de menjar al voltant. Tot és igual que sempre... però a poc a poc canvia. I més que ha de canviar. De reformular aquest espai emblemàtic del centre de Mataró se n'ha parlat per activa i per passiva i amb tots els temps verbals haguts i per haver. Però el fet és que canvia, i a poc a poc s'està convertint en zona de bars i les terrasses arriben a rivalitzar amb les parades de fruita i verdura, que són poques però sempre resilients. Hi ha dues places dins una única Plaça Gran. I la fitxa d'aquest espai és una de les més valuoses per a fer jugada en un futur.
La reforma de la Plaça Gran com a tal no existeix. Hi ha idees i propòsits, plans i conceptes de tot tipus però mai s'ha arribat a concretar. Aquesta és la perspectiva d'indefinició en la qual cal entendre l'actual situació i evolució de la plaça. Les parades del rengle de la zona central costaven de rellevar –són de titularitat municipal, amb concessió– fins que s'hi van començar a establir bars i restaurants. Actualment conviuen en format vespertí de dissabte, fins a sis terrasses d'operadors diferents, i això no ha passat desapercebut. El mercat minva i la gastronomia creix La plaça és un lloc buscat i acollidor. I precisament Mataró busca aquest tipus d'elements.
La reforma de la Plaça Gran és una aposta en ferm d'aquest govern, que si bé és conscient que és difícil que en els dos anys vinents hi hagi moviment en forma d'obres en aquest sector, sí que vol deixar aprovat el pla que definirà el futur d'aquest espai. I això ja seria molt. Després d'optar el 2007 i el 2011 a dues convocatòries de subvencions europees sense èxit i quan la reforma del Cafè Nou sembla haver permès avançar capítols en el replantejament del Centre, la Plaça Gran i els seus entorns són "una prioritat absoluta" en mans de Dolors Guillén. La regidora de Promoció Econòmica assegura que "la Plaça està canviant però no ha modulat els seus usos per la qual cosa cal moure fitxa i decidir què ha de ser de gran"- I en aquestes, abans que la ciutat se'n vagi de vacances, hi haurà novetats al respecte.
Pla d'Impuls del Centre
L'Ajuntament de Mataró vol tenir aprovat, abans que acabi aquest any, el Pla d'Impuls del Centre històric. Aquest pla serà estratègic per definir tot el nucli antic de Mataró i els seus usos, plans i futurs. Serà un pla, però, que no sortirà de la factoria municipal. L'Ajuntament convocarà, abans de Santes, un concurs d'idees, seguint el model que el consistori d'Igualada va convocar per repensar la zona del rec de la capital de l'Anoia. Serà un concurs d'idees que vol ser multidisciplinari: "Volem que les propostes que rebem sobre com ha de ser el futur del centre vagi més enllà d'una proposta urbanística, de pedra, volem que hi intervinguin sociòlegs, experts en màrqueting i comerç que ens ajudin precisament a això, a impulsar el Centre històric en tots els seus elements i amb un concepte ampli, des de l'Estació fins a tots els seus eixos", explica Guillén.
Serà un mecanisme novedós, el d'aquest concurs d'idees que l'Ajuntament espera que serveixi per a convocar bufets de prestigi i propostes concretes. Per això tindrà una dotació pressupostària per tal que les cinc propostes més convincents rebin una compensació econòmica per la seva feina. Abans de final d'any, segons el calendari de Promoció Econòmica, cinc bufets presentaran les seves propostes pel Centre i la zona de la Plaça Gran, amb maquetes i s'exposaran públicament les diferents propostes per l'impuls del centre històric. I a inicis del 2018 hauria de quedar clar quina és la proposta guanyadora. Quin és el dibuix del futur del Centre.
Una taula de treball
Qui tindrà un poder decisiu a l'hora d'escollir entre les diferents propostes serà una taula de treball establerta per l'Ajuntament que ja fa mesos que treballa en la convocatòria d'aquest concurs d'idees. Allà, des de les associacions veïnals als operadors o les associacions comercials hi són representades.
"Teníem clar que hi havien de ser i estem fent molt bona feina de posada en comú, la idea és que sigui un procés participat i això és el que ha de fer que el Pla que en resulti sigui el de tots", assegura Guillén. Per això albira un final de mandat en què "el futur del Centre i la Plaça Gran ja estigui dibuixat". Sense obres però amb les idees clares.
I mentrestant?
Aquesta és la pregunta. La Plaça Gran seguirà sent fins llavors un espai més mercat i comercial diürn i cada cop més gastronòmic en horari de vespre. No exempt de friccions entre una activitat i una altra. I és que la legislació fixa com obligatori per a totes les terrasses disposar de lavabos i això converteix la tinença de sanitaris en el cavall de batalla dels operadors, sobretot dels que són al rengle central de la Plaça. L'Ajuntament, que té com a propietat tota la pastilla de Can Cruzate i té els baixos dels antics jutjats concessionats a precari podria estudiar la possibilitat d'introduir lavabos públics en la futura Plaça Gran. Guillén assegura que "tenim clar que ens agrada aquesta evolució de la plaça cap a un aspecte social però volem que respongui a una estratègia". Una estratègia a definir aquest any. Caldrà estar atents.
Can Cruzate i la Plaça de l'Ajuntament, les altres peces
El Pla d'impuls del Centre Històric té en la Plaça Gran un dels seus principals elements, però si alguna cosa tenen clar els estrategs que volen fer del Centre el nou gran potencial d'atracció turística i rendibilitat econòmica de la ciutat, és que no es pot treballar –com s'ha fet alguna vegada– per peces urbanístiques separades sinó que cal fer-ho per eixos o itineraris. I és en aquest aspecte que de la Plaça Gran no es pot ni es vol destriar dues parts del Centre que li són adjacents: Can Cruzate i la Plaça de l'Ajuntament.
Respecte del primer, l'illa que hi ha entre les dues places, ja el grup municipal de CiU la va situar com a estratègica en campanya electoral i també recentment, amb la idea d'ubicar-hi un element que va quedar batejat com "un Guggenheim". La regidora Dolors Guillén, que remet òbviament el disseny de l'element que hi hagi d'anar a la redacció del Pla d'Impuls del Centre, enumera diferents opcions: "Aquí hi ha idees per a tots els gustos, des d'un espai dedicat a la gastronomia a un hotel de tipus urbà o un establiment que atregui molta gent, tipus Apple Store". La reforma de Can Cruzate no pot anar dissociada, però, anuncia la titular de Promoció Econòmica de "repensar la Plaça de l'Ajuntament".
Guillén es mostra molt crítica amb "una plaça que acaba sent un aparcament" i descriu com a objectiu "treure-hi els cotxes i convertir-la en una plaça amable on passin coses, com passen a Santa Anna".
