Joan Peiró és una de les figures més importants del segle XX mataroní i, a la vegada, un dels mataronins més transcendents a nivell estatal. La commemoració de l'Any Peiró aquest 2017 es fa en el 75è aniversari del seu afusellament en mans del règim franquista però la seva figura, record i referència ha estat constant durant les darreres dècades. Aquest dissabte, a les nou de la nit, un espectacle escènic i documental amb entrada lliure al Monumental ha de servir per tornar a fer més gran la taca d'oli de coneixement de la figura d'aquest dirigent anarcosindicalista encara tan vigent avui. Però què té d'especial la seva figura? Per què Peiró?
En la presentació de l'acte d'aquest dissabte, el director de 'Peiró42' Eloi Aymerich teoritzava sobre la legitimitat d'esgrimir la seva figura com a referència. No deixa de ser una elecció que, sense coneixement de causa, podria estranyar. Un dirigent anarquista que va arribar a ser ministre del govern espanyol en el temps més convuls d'aquest país com va ser la Guerra Civil és difícil que acabi esdevenint un referent en valors. Però Joan Peiró ho és i bona mostra d'això és que a l'homenatge d'aquest 2017 l'han precedit accions prèvies fins i tot en ple franquisme.
Peiró era una figura molt respectada a la ciutat, una persona de qui es parlava bé. Pel que va fer en l'àmbit estatal però també local, on va ser redactor dels estatuts i director del Forn del Vidre –tot i que no fundador, com s'afirma sovint de forma errònia– i també pel seu paper durant la Guerra Civil amb el conegut recull d'articles 'Perill a la rereguarda' en què denunciava el descontrol dels primers compassos posteriors al Cop d'Estat.
És curiós veure com el desembre del 1975, pocs dies després de la mort de Franco, Edicions 62 edita un llibre sobre la seva figura o com un Ajuntament encara emanat del franquisme aprova el març del 1976 –tres mesos i escaig després del 20N– dedicar-li un carrer a la ciutat. Un Ajuntament predemocràtic honorant un anarcosindicalista. Altre cop: per què Peiró?
Aymerich assegura que "la història és una lliçó i la de Joan Peiró fa referència als millors valors de Mataró". Pel director de l'espectacle d'aquest dissabte i el documental que es podrà veure a Mataró Audiovisual el dia 28 "és un referent del pacifisme, l'obrerisme, el diàleg i l'entesa" i s'atreveix a invocar-lo en clau actualitzada. En la mateix roda de premsa, l'Alcalde David Bote definia Peiró com a "figura íntegra i transversal, referent i far de gent molt diferent". La diagnosi, en aquest cas sembla que és clara: però per què Joan Peiró desperta encara aquesta mena d'atenció quasi unànime?
Un referent d'un temps convuls
Joan Peiró va ser un líder obrer i sindical fet a si mateix. Treballa al vidre des dels vuit anys i aprèn de gran a llegir i escriure, per acabar fent-ho i excel·lint fins i tot des d'un punt de vista teòric de l'anarcosindicalisme. Va ser secretari general de la CNT a nivell estatal –quan es tractava d'un sindicat de màxima ascendència a Catalunya, València, Múrcia o Aragó– i també és conegut el seu pas pel govern de la República –sí, un anarquista al govern!– com a Ministre en els primers compassos de la Guerra. Un dels experts en Joan Peiró que apareix al documental de Clack és el mataroní Josep Puig Pla que el defineix com "un home fidel als seus principis que sempre defensa les seves posicions contra qui sigui".
L'historiador mataroní rememora com "s'enfronta a la secció més radical dins de l'anarquisme primer dins la pròpia CNT, però també contra els seus propis companys arran del descontrol a la rereguarda a l'inici de la guerra o acaba morint per les seves idees, enfrontant-se al mateix franquisme". Peiró va exiliar-se a la França de Vichy, on va ser detingut per la Gestapo i entregat a Espanya. El franquisme li va oferir viure a canvi d'un càrrec al sindicat vertical. No ho va acceptar i va ser afusellat a Paterna.
"A Peiró sempre se li ha reconegut no haver atiat el foc en plena guerra i se l'ha tingut per una bona persona"
Peiró és conegut a Mataró pel seu paper al capdavant del Forn del Vidre. Allà intenta plasmar el seu ideal d'organització cooperativista i ho fa en una empresa exemplar i rendible i amb altres equipaments com l'escola racionalista, laica i mixta. Aprèn a llegir i escriure en els seus passos per la presó i acaba convertint-se en un dels grans pensadors del món anarquista a tot l'Estat.
El seu paper és clau, per exemple, a l'hora d'incitar l'anarquisme a anar a votar a les eleccions de 1936 i la seva ascendència és clara durant la guerra acumulant diferents gestions per salvar gent. "Ell només és ministre durant mig any però és una persona important que intercedeix per molta gent, té diferents fets destacats pels quals se'l recorda i que fa que a Mataró fins i tot en ple franquisme se'l tingués a nivell social per una bona persona", explica Puig Pla.
L'últim càrrec de Peiró en plena guerra és el de comissari de l'energia i acaba convertit en un dels anarquistes amb més importància tant a nivell de publicacions com d'accions directes. "Peiró a Mataró sempre ha estat un exemple moral per la seva capacitat d'enfrontar-se a tothom pels seus principis i se li ha reconegut no haver atiat el foc en temps tan complicats com els de la guerra", explica Puig Pla.
El projecte Peiró42
“Peiró42”, produït per la cooperativa audiovisual Clack, és un projecte escènic documental sobre Joan Peiró, Mataró i els valors de l’anarcosindicalisme, el cooperativisme i la República. Es tracta d’una iniciativa de la comissió ciutadana "Joan Peiró: 75 anys del seu afusellament (1942-2017)”, formada per una quarantena d’entitats de la ciutat entre les quals hi ha sindicats, grups de memòria històrica, cooperatives i associacions. La proposta, que barreja teatre, música i audiovisual, està dirigida per Eloi Aymerich amb el suport de Jèssica Pérez Casas a la direcció d’actors, Laura Clos “Closca” i Sergi Corbera a la direcció d’art i Maria Salicrú-Maltas a la direcció musical.
El projecte compta amb la participació musical de Maria Arnal i Marcel Bagès –un duet barceloní que està de gira internacional i que sempre ha barrejat la música popular amb la recerca musicològica i la memòria històrica-, els cinquanta músics de l’Orquestra de Mataró i un cor de 23 cantaires creat expressament per a l’ocasió. Des del punt de vista escènic, s’hi podran veure intervencions de Jaume Amatller “Notxa”, David Pruna i Izaskun Larrea, tots tres vinculats a l’Aula de Teatre.
“Peiró42” compta amb el suport de l’Ajuntament de Mataró, del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.
