Poca gent, fins i tot a la mateixa Cerdanyola, associa la seva imatge i tarannà al nom de Juan Luis Gonzàlez Haro. Però és probable que la gent de més edat entendreixi el gest si els parles de Mossèn Gonzàlez o del "Cura Biscúter". Associat en la memòria col·lectiva al nom del cotxe icònic amb el qual es movia quan sortia del barri, la figura de Mossèn Biscúter sobrepassa socialment en molt la d'un simple religiós dels anys de creixement del barri més poblat de la ciutat. Ara, amb motiu dels 100 anys del seu naixement, un grup de veïns que el recorda amb aquesta tendresa ha organitzat una sèrie d'actes i es proposen, de nou, difondre qui va ser aquest home espigat tant i tan ben recordat.
Mossèn Biscúter va estar-se a Cerdanyola 18 anys, entre 1955 i 1973. El grup organitzat pels actes que volen commemorar el seu centenari asseguren que "va portar a terme una intensa labor religiosa, educativa i cultural, i de cohesió social entre el veïnat. Mentrestant, el barri anava sorgint amb les onades successives d’immigrants, sobretot d’andalusos, murcians i extremenys, arribats per servir de peonatge a la puixant indústria catalana". Sense la figura de Mossèn Gonzàlez no es pot entendre el naixement de Maria Auxiliadora, la tercera parròquia cristiana de la ciutat. El seu caràcter d'empenta –el que ara se'n diria esperit emprenedor– va permetre aixecar els diferents edificis parroquials i també la recaptació econòmica en campanyes, tómboles, rifes i subscripcions de particulars. Va sintonitzar amb el barri, del qual, explica el grup promotor, "va ser més que un mossèn, un autèntic educador".
Quan Mossèn Biscúter arriba a Cerdanyola, veu que el més urgent i prioritari era escolaritzar els fills de les famílies treballadores nouvingudes.
Ensenyant cant coral als escolans de la parròquia i presidint una processó pels carrers del barri
Funda les escoles parroquials per acollir-los i donar-los una formació integral, humana i cristiana. En aquella època de tanta precarietat i mancances, Cerdanyola era un barri sense cap tipus de serveis ni ensenyament, motiu pel qual l’apertura de l’escola parroquial fou rebuda com una gràcia providencial. Cal tenir en compte que, aleshores, per anar a classe els nens havien de fer a peu quatre viatges diaris fins al centre de Mataró, on estaven les dues escoles públiques.
L’escolarització de la canalla va ser un dels grans èxits del P. Juan-Luis, i així li ho han sabut reconèixer i agrair els veïns.
González va crear tot un ventall d’activitats variades que serviren per complementar la instrucció acadèmica dels alumnes i iniciar-los en una futura formació professional. Amb la finalitat d’assolir capacitacions per integrar-los al món laboral, el P. Juan-Luis emprengué una sèrie d’iniciatives que han deixat petjades en la història del barri com muntar un laboratori fotogràfic on un grapat d’adolescents s’inicià en la tècnica de la fotografia, o animar un grup a afeccionar-se per la radiotècnia. Aquests nois van ser els tècnics que muntaren les primeres ràdios vengudes a un preu mòdic entre els veïns de Cerdanyola.
A més de la placa de record, l'element que més fixa a Juan Luis González Haro és el gegant que, amb gran detall, el reprodueix i que passa per ser la figura festiva de referència al barri.
L'home que feia barri
Biscúter també va impulsar cursos de mecanografia, va promoure una emissora pròpia de la parròquia o va posar en funcionament el cinema parroquial. Els veïns recorden que "els locals parroquials esdevingueren un espai obert, permanentment i totes les hores del dia, on els fills dels obrers podien acudir per esbargir-se i omplir el seu temps de lleure". També l’actual Club d’Escacs Cerdanyola – entitat molt activa, en alça creixent i amb jugadors d’elit- també té el seu origen en aquell ampli conjunt d’iniciatives que Mn. Gonzàlez va posar en pràctica.
Es va involucrar amb el cinema, amb el teatre del barri o amb la seva Festa Major, treballant en comunitat. I òbviament també va centrar-se molt en la tasca religiosa, intrínseca a la seva condició de Mossèn. La proximitat que va mostrar, essent exemple dels "mossens del poble" de la segona meitat del segle XX li valen que encara avui se'l recordi i se'l vulgui homenatjar.
Els actes programats
Divendres 22 de juny
• a les 18,30, al pati parroquial: inauguració de l’“Exposició fotogràfica” en homenatge a Mn. Gonzàlez, seguida d’un piscolabis.
Dilluns 25 de juny
• a les 20,15h, a l’església: conferència sobre la figura de Mn. Biscúter, a càrrec del periodista i historiador M. Cusachs, coincidint amb la data de naixement del capellà.
Dijous 28 de juny
• a les 20,15 h, a la sala parroquial: muntatge col·loquial sobre la tasca del P. Juan-Luis, a càrrec d’en J. A. Berrocal i la Quica Albert.
Divendres 29 de juny
• a les 21,15 h, al pati parroquial: projecció de la pel·lícula sobre els inicis de la parròquia i del barri de Cerdanyola.
Dissabte 30 de juny
• a les 11 h, al cementiri dels Caputxins: acte davant la làpida Z-A- 9, on reposen les despulles del mossèn. Endreçament, col·locació d’una placa, glossa i poema amb actuació musical.
• a les 18 h, cercavila pels carrers de Cerdanyola amb els gegants Mn.Biscúter, P. Echarri (salesià) i P. Joan (escolapi). Conduïda per les respectives colles geganteres
• a les 20 h, a l’església: celebració de l’Eucaristia en memòria de Mn. Gonzàlez, amb projecció d’unes imatges explicant la seva obra.