Desconeixement, por i seqüeles que duren tota la vida. Aquests són alguns dels aspectes que envolten el que molts consideren un veritable flagell que afecta un gran nombre de nens i joves a Catalunya. I és que, segons dades publicades per 'Save the Children', el 9% dels menors que tenen entre 12 i 16 anys han patit alguna vegada assetjament escolar. Parlem d'un tipus de violència que traspassa les parets de les aules i que arriba a les activitats extraescolars, a casa i, especialment, a l'esfera de les xarxes socials. A més a més, les víctimes es veuen obligades a conviure en un entorn que sovint no detecta el seu patiment i que fa els ulls grossos afirmant que es tracta d'un joc de nens. És per això que diversos col·lectius reclamen solucions que donin resposta a la complexitat del problema.
La violència adopta diferents formes i apareix en diferents àmbits. Un d'ells és l'escola, un espai on els menors haurien de sentir-se segurs i protegits, però que sovint esdevé un autèntic infern. El tipus d'agressió més freqüent entre iguals són els insults, les amenaces, els atacs físics, el robatori d'objectes personals, l'exclusió social i els rumors. Tots i cadascun d'ells donen pas a l'assetjament escolar, una situació que pateixen especialment adolescents entre 12 i 16 anys. A tall d'exemple, a Catalunya 16.000 adolescents van ser víctimes de bullying al llarg del 2016, segons les últimes xifres recollides per l'ONG Save the Children.
El mateix informe assenyala que "aquesta dada s'ha de revisar a l'alça, ja que es tracta d'agressions poc detectades i infravalorades, que no acostumen a ser denunciades o notificades". Entre els motius pels quals això és una realitat, n'hi ha uns quants que destaquen: en general, l'assetjament escolar es produeix fora de les aules, on no hi ha presència de professors; els alumnes que en són testimonis no informen dels fets als adults per por de represàlies; als centres educatius no hi ha una persona de referència a la qual poder acudir, i els programes implantats per les administracions públiques no es posen en funcionament en tots els cursos ni en tots els centres educatius.
Ni l'Estat ni les comunitats autònomes són conscients de la magnitud del problema i no veuen el bullying com un tema prioritari"
- Anna Rossell, portaveu d’Amnistia Internacional Catalunya
Quant a aquest últim punt, la Generalitat de Catalunya ha creat el programa #aquíproubullying, una iniciativa que engloba diverses escoles i instituts, i que posa al seu abast la formació, les estratègies i els recursos necessaris per intervenir en la lluita contra l'assetjament escolar. A Mataró, només tres centres educatius (l'escola Maristes Valldemia, l'Escola GEM i l'institut Josep Puig i Cadafalch) s'han acollit a aquest servei, que suposa també la creació de grups d'alumnes que s'encarreguen de detectar i aturar possibles situacions de violència entre companys.
Abusos a la xarxa
Actualment, l'assetjament continua una vegada ha sonat el timbre i els alumnes marxen cap a casa. Des de fa uns quants anys, el ciberbullying és una realitat que persegueix molts menors (gairebé 12.500 l'any 2016, segons Save the Children) i que es caracteritza pel fàcil accés dels joves a Internet, l'anonimat dels agressors, la publicació de fets privats de la víctima a la xarxa i una humiliació que pot donar-se en qualsevol moment del dia.
Com posar-hi remei a temps?
"Els adults tenim el deure de parlar amb els menors de manera oberta i sense prejudicis sobre què és l'assetjament escolar, i ajudar-los a expressar el seu malestar emocional", afirma la psicòloga Marta de Marco. Precisament amb aquesta finalitat, la Policia Local de Mataró va posar en marxa el 2016 un programa de prevenció de l'assetjament escolar. A petició de l'entitat esportiva UD Cirera, un grup d'agents va formar-se en l'àmbit del bullying per poder fer xerrades adreçades a alumnes de col·legis i instituts de la ciutat. Tres anys després, aquesta iniciativa ja forma part de l'oferta educativa de diversos centres, amb un total de 93 sessions impartides entre el 2018 i el 2019.
"La resposta dels nens i adolescents és molt positiva: mentre que els petits se sinceren a les sessions i demostren que en moltes ocasions no són conscients que certs comportaments fan mal als seus companys, els més grans se sorprenen que accions que consideren una broma puguin tenir efectes tan greus", explica Àlex Anguita, responsable del programa de prevenció de l'assetjament escolar de la Policia Local de Mataró.
I és que aquesta iniciativa s'implementa tant a primària com a secundària amb metodologies i continguts diferents. Per exemple, en cursos com sisè de primària, els agents expliquen als alumnes en què consisteix el bullying i es posen a la seva disposició per debatre i parlar sobre quines són les situacions que han patit en primera persona.
En canvi, amb els estudiants de classes com tercer d'ESO, el fil conductor de les xerrades són les conseqüències que comporta l'agressió per a la víctima i per a l'assetjador. "Tot i que el càstig no és ni molt menys la manera de solucionar el problema, els joves han de saber de quina manera canvia la llei del menor als 14 anys i què preveu el Codi penal en aquests casos", apunta Anguita.
El ciberassetjament és un altre punt clau a tractar a les sessions impartides per la Policia Local. "Sobretot els insistim que no gravin ni promocionin a Internet contingut relacionat amb abusos, bromes o agressions, i els fem prendre consciència sobre l'ús que fan de les xarxes socials", afirma l'agent, que no deixa de sorprendre's quan veu que "nens de cinquè i sisè de primària ja tenen telèfon mòbil particular i consumeixen contingut adreçat a majors d'edat". "A les sessions, sovint m'agradaria que hi hagués un pare darrere de cada alumne que pogués escoltar també l'explicació", assenyala.
El projecte engegat per l'ens policial és a llarg termini. "Només aquest curs hem tingut un total de 2.297 alumnes inscrits i la nostra intenció és arribar a tots els centres educatius del municipi", conclou Anguita.
Quan el mal ja està fet
En moltes ocasions la prevenció no funciona i l'assetjador aconsegueix el seu propòsit. En aquests casos, la víctima que vol denunciar es troba amb diversos entrebancs. Un d'ells, tal com afirma Anna Rossell, portaveu d’Amnistia Internacional Catalunya-Grup Maresme, és el servei d'atenció telefònica que el Ministeri d'Educació posa a la seva disposició. "És un número de telèfon fix que, a més a més, és gestionat per una entitat privada", apunta l'entrevistada. Per a ella, l'administració pública va amb retard i, en un context en el qual els joves només fan servir les xarxes socials i els telèfons mòbils, "es tracta d'una manera antiquada d'arribar als menors".
La cosa, però, no acaba aquí. Segons un dels darrers informes elaborats per Amnistia Internacional a Espanya, la majoria de víctimes d'assetjament escolar ni tan sols coneixen l'existència d'aquest telèfon (900 018 018), que funciona les 24 hores cada dia de l'any. "Penso que ni l'Estat ni les comunitats autònomes són conscients de la magnitud del problema i no veuen el bullying com un tema prioritari", afirma amb rotunditat Rossell.
A més a més, el Pla estratègic de Convivència Escolar impulsat pel Ministeri d'Educació el 2016, en el qual s'inclou la posada en marxa del servei d'atenció telefònica, té algunes mancances. "No hi ha una coordinació entre el govern central i els departaments territorials i, segons sembla, moltes de les denúncies que es reben a través d'aquest telèfon no es traslladen a qui correspon", explica la portaveu.
Per superar aquestes deficiències, Rossell és partidària que tots els centres educatius creïn "comissions formades per totes les parts implicades i on els alumnes tinguin una participació i un protagonisme destacats". De la mateixa manera, la portaveu d'Amnistia Internacional al Maresme reclama que la formació per detectar i atendre l'assetjament escolar sigui obligatòria per a tots els professors i formi part dels plans docents a la carrera de Magisteri. "Els mestres no només han de transmetre coneixement, sinó tenir les eines per afrontar el bullying a les aules", opina.
"El servei d'atenció telefònica que el Ministeri d'Educació posa a l'abast de les víctimes és antiquat i desconegut per a la gran majoria dels menors."
-Anna Rossell, portaveu d'Amnistia Internacional Catalunya-Grup Maresme
Tallats pel mateix patró
"Tret d'alguns casos concrets, l'assetjador i la víctima acostumen a tenir un perfil força definit", afirma Marta de Marco, psicòloga al centre mataroní La Volta. Per a ella, els agressors comparteixen un model de conducta semblant: "Solen tenir un comportament dominant i provocador, reaccionen de manera agressiva i intimidadora a l'hora de gestionar conflictes, no saben relacionar-se amb la resta, tenen dificultats per posar-se en el lloc de l'altre, i presenten una baixa autoestima i una carència afectiva i de valors". En aquest sentit, segons apunta l'experta, la conducta d'aquests menors ve molt marcada per l'entorn on han crescut, ja que freqüentment "ells mateixos són víctimes d'abusos i de maltractaments" i és habitual que hi hagi "una falta de control i d'atenció per part dels pares".
D'altra banda, De Marco defineix les víctimes d'assetjament escolar com "persones amb poca autoestima, conformistes i incapaces d'afrontar les dificultats que es troben pel camí". El comportament d'aquests menors també empitjora amb el temps, a causa d'aquestes agressions contínues. "Algunes de les conseqüències per a aquests nens i adolescents a llarg termini són el patiment prolongat, el sentiment d'inferioritat i de culpa o les dificultats d'aprenentatge a causa del bloqueig emocional", explica. La psicòloga també alerta que els casos de bullying cada vegada es donen en menors més joves: "Fa uns anys la majoria de les víctimes tenien entre 11 i 12 anys, però ara arriben a la consulta nens que no passen dels 7 anys".
