Una gran companyia, un amic i una joguina pels més menuts, els guardians de les cases... totes aquestes i moltes més funcions són les que sovint s’atribueixen als gossos, però cal no oblidar que, a part de tot això, també són éssers vius i necessiten de molta cura. A més de convertir-se en un membre més de la família, conviuen amb nosaltres a la vida diària, a la ciutat, i per tant cal que la ciutat també s’adapti a ells, amb normes per regular la seva tinença o creant centres per acollir tots aquells animals abandonats. El passat diumenge els animals de companyia, i en concret els gossos, van ser els protagonistes d’una gran festa que es va celebrar al Parc Central. Aquesta festa coincideix amb l’entrada en vigor aquesta setmana de la nova campanya de gossos a la via pública de l’ajuntament i anunci de l’inici de l’aplicació de la nova llei de protecció dels animals vàlida a partir del 2007. I és que els gossos cada cop estan més presents a la nostra societat convertint-se en uns ciutadans més. Pe-rò, sovint, els amos obliden aquest res-pecte cap als seus animals, i per diver-sos motius acaben abandonant-los a les gosseres. A la nostra ciutat, la Societat Protectora d’Animals de Mataró, més coneguda com a SPAM, és l’encarregada de fer-se càrrec d’aquests gossos i gats que per un motiu o altre no tenen casa. Fa més de trenta anys que la protectora desenvolupa la seva tasca a la ciutat, i són molts els animals que han passat per les seves mans. La importància de la identificacióIsabel Serra, membre del SPAM, ens explica que “la majoria de gossos que arriben a la protectora no són animals abandonats, sinó que s’han escapat de casa seva quan han estat en zel”. Per aquest motiu es reivindica la importància d’una bona identificació. “Si els gossos arriben amb xip, truquem a l’arxiu central de Barcelona i allà ens donen les dades dels seus amos, així ens podem posar en contacte amb ells” afegeix Ser-ra, remarcant la importància d’aquesta tecnologia. Quan això no succeeix i no hi ha manera de tornar els gossos als seus amos, el primer que es fa és dur-los a una revisió veterinària. Allà es determinarà el seus estat de salut, i, si aquest és bo, es procedirà a la seva vacunació i desparasitació. Normalment els gossos arriben sense grans problemes mèdics, però de tant en tant la protectora rep algun animal amb greus malalties, com càncers avançats o hèrnies a punt d’esclatar. El següent pas és el de trobar a cada gos el seu espai, estudiar el seu caràcter i veure si pot estar amb un company. Si els animals són cadells joves o animals de pura raça, passaran pocs dies a la gossera. Són els més desitjats i per això aviat una família els adoptarà. Els seus nous amos només hauran de ser majors d’edat, ensenyar el seu DNI i pagar 90 euros que inclouen, no només l’animal, sinó també l’esterilització, la vacunació, la desaparasitació i la instauració del microxip. “Quan una persona s’adreça a nosaltres els ensenyem els animals que tenim i els aconsellem quin s’adequa millor a les seves necessitats” diu Sílvia Serra, que a més afegeix com n’és difícil que la gent s’interessi pels animals més vells o necessitats, tot i que també afegeix: “encara que n’hi ha poques, a vegades vénen molt bones persones que ens diuen que a ells els hi és igual quin gos endur-se’n, que els donis el més necessitat”.‘Els que ningú vol’I justament pensant en aquests gossos, que malgrat el pas del temps ningú s’interessa per adoptar, s’ha creat la campanya “Els que ningú vol”. Es tracta d’una iniciativa que vol motivar l’adopció dels animals més vells, afectats de malalties cròniques o que tenen algun defecte. Un dels principals motius pels que ningú vol fer-se càrrec d’aquests animals és la gran despesa econòmica que representen. Per solucionar aquesta situació, si una família es decideix a adoptar-lo i cuidar-lo, la protectora es compromet a cobrir totes les despeses de metges i medicaments que generin aquests animals.Siguin com siguin els gossos, el que és innegable és l’alt nombre d’animals que passen a l’any pels centres de la SPAM. Entre el gener d’aquest any i fins el passat 17 d’octubre, han arribat a la protectora 1.201 exemplars. Malgrat tot, el nombre d’adopcions també és d’allò més esperançador, amb un total de 784 animals acollits per noves famílies i amb una previsió fins a final d’any de 1.000 animals adoptats. I per poder reduir aquestes xifres, el més important, a banda de la identificació, és que la gent conegui l’opció de l’adopció. Malgrat que aquesta és una tria d’allò més recomanable, encara hi ha una creença que diu que els animals de les gosseres acostumen a ser especialment conflictius, una tendència que des de la protectora ens desmenteixen dient que tot i que pot ser que a l’inici tinguin c-erts problemes d’adaptació a la nova llar, no acostumen a presentar mai problemes més enllà dels que també pot donar un cadell que encara s’ha d’educar. Per tot plegat, Sílvia Serra anima tothom que estigui pensant en ampliar la seva família amb un animal de companyia, a decantar-se per l’adopció, dient: “Cal saber que adoptant un gos o un gat es milloren dues vides, la de l’animal escollit i la del que podrà ocupar el seu lloc a la protectora”. L’adopció, la millor alternativa per tenir un gos
La Societat Protectora d’Animals de Mataró és la llar de més de 250 gossos i gats a la ciutat
Una gran companyia, un amic i una joguina pels més menuts, els guardians de les cases... totes aquestes i moltes més funcions són les que sovint s’atribueixen als gossos, però cal no oblidar que, a part de tot això, també són éssers vius i necessiten de molta cura. A més de convertir-se en un membre més de la família, conviuen amb nosaltres a la vida diària, a la ciutat, i per tant cal que la ciutat també s’adapti a ells, amb normes per regular la seva tinença o creant centres per acollir tots aquells animals abandonats. El passat diumenge els animals de companyia, i en concret els gossos, van ser els protagonistes d’una gran festa que es va celebrar al Parc Central. Aquesta festa coincideix amb l’entrada en vigor aquesta setmana de la nova campanya de gossos a la via pública de l’ajuntament i anunci de l’inici de l’aplicació de la nova llei de protecció dels animals vàlida a partir del 2007. I és que els gossos cada cop estan més presents a la nostra societat convertint-se en uns ciutadans més. Pe-rò, sovint, els amos obliden aquest res-pecte cap als seus animals, i per diver-sos motius acaben abandonant-los a les gosseres. A la nostra ciutat, la Societat Protectora d’Animals de Mataró, més coneguda com a SPAM, és l’encarregada de fer-se càrrec d’aquests gossos i gats que per un motiu o altre no tenen casa. Fa més de trenta anys que la protectora desenvolupa la seva tasca a la ciutat, i són molts els animals que han passat per les seves mans. La importància de la identificacióIsabel Serra, membre del SPAM, ens explica que “la majoria de gossos que arriben a la protectora no són animals abandonats, sinó que s’han escapat de casa seva quan han estat en zel”. Per aquest motiu es reivindica la importància d’una bona identificació. “Si els gossos arriben amb xip, truquem a l’arxiu central de Barcelona i allà ens donen les dades dels seus amos, així ens podem posar en contacte amb ells” afegeix Ser-ra, remarcant la importància d’aquesta tecnologia. Quan això no succeeix i no hi ha manera de tornar els gossos als seus amos, el primer que es fa és dur-los a una revisió veterinària. Allà es determinarà el seus estat de salut, i, si aquest és bo, es procedirà a la seva vacunació i desparasitació. Normalment els gossos arriben sense grans problemes mèdics, però de tant en tant la protectora rep algun animal amb greus malalties, com càncers avançats o hèrnies a punt d’esclatar. El següent pas és el de trobar a cada gos el seu espai, estudiar el seu caràcter i veure si pot estar amb un company. Si els animals són cadells joves o animals de pura raça, passaran pocs dies a la gossera. Són els més desitjats i per això aviat una família els adoptarà. Els seus nous amos només hauran de ser majors d’edat, ensenyar el seu DNI i pagar 90 euros que inclouen, no només l’animal, sinó també l’esterilització, la vacunació, la desaparasitació i la instauració del microxip. “Quan una persona s’adreça a nosaltres els ensenyem els animals que tenim i els aconsellem quin s’adequa millor a les seves necessitats” diu Sílvia Serra, que a més afegeix com n’és difícil que la gent s’interessi pels animals més vells o necessitats, tot i que també afegeix: “encara que n’hi ha poques, a vegades vénen molt bones persones que ens diuen que a ells els hi és igual quin gos endur-se’n, que els donis el més necessitat”.‘Els que ningú vol’I justament pensant en aquests gossos, que malgrat el pas del temps ningú s’interessa per adoptar, s’ha creat la campanya “Els que ningú vol”. Es tracta d’una iniciativa que vol motivar l’adopció dels animals més vells, afectats de malalties cròniques o que tenen algun defecte. Un dels principals motius pels que ningú vol fer-se càrrec d’aquests animals és la gran despesa econòmica que representen. Per solucionar aquesta situació, si una família es decideix a adoptar-lo i cuidar-lo, la protectora es compromet a cobrir totes les despeses de metges i medicaments que generin aquests animals.Siguin com siguin els gossos, el que és innegable és l’alt nombre d’animals que passen a l’any pels centres de la SPAM. Entre el gener d’aquest any i fins el passat 17 d’octubre, han arribat a la protectora 1.201 exemplars. Malgrat tot, el nombre d’adopcions també és d’allò més esperançador, amb un total de 784 animals acollits per noves famílies i amb una previsió fins a final d’any de 1.000 animals adoptats. I per poder reduir aquestes xifres, el més important, a banda de la identificació, és que la gent conegui l’opció de l’adopció. Malgrat que aquesta és una tria d’allò més recomanable, encara hi ha una creença que diu que els animals de les gosseres acostumen a ser especialment conflictius, una tendència que des de la protectora ens desmenteixen dient que tot i que pot ser que a l’inici tinguin c-erts problemes d’adaptació a la nova llar, no acostumen a presentar mai problemes més enllà dels que també pot donar un cadell que encara s’ha d’educar. Per tot plegat, Sílvia Serra anima tothom que estigui pensant en ampliar la seva família amb un animal de companyia, a decantar-se per l’adopció, dient: “Cal saber que adoptant un gos o un gat es milloren dues vides, la de l’animal escollit i la del que podrà ocupar el seu lloc a la protectora”. 
