Les agressions envers les dones i els assassinats apareixen constantment als mitjans de comunicació. De fet apareixen tant sovint que algunes persones comencen a assumir-ho com a inevitable. Fa uns mesos, dedicaven unes pàgines de la revista a Adelfa, entitat de la ciutat que es dedica exclusivament a les dones maltractades o que necessiten ajuda. Avui, amb motiu de la commemoració del Dia Internacional contra la Violència de Gènere envers les dones que se celebra el 25 de novembre de cada any, aprofitem per fer una valoració i un recorregut de la situació actual en que viuen moltes dones.El 25 de Novembre va ser declarat com el dia Internacional contra la violència de gènere envers les dones, en la primera trobada feminista de Llatinoamèrica que es celebrà el juliol de l’any 1981 a Bogotà. Els maltractaments, els assassinats a les llars, les violacions, els abusos sexuals i la violència en general envers les dones va ser el que aquell grup de dones denunciaren en aquella primera trobada. Pocs anys després, l’ONU donava caràcter oficial a la data.Donar-li una explicació a un fenomen social tan complicat com ho són els maltractaments és molt complex. Factors socials, culturals o psicològics poden ser algunes de les respostes a aquesta problemàtica, tot i que cap d’ells, per si sol, podria explicar el fet. Alguns experts consideren que l’agressor és una víctima de les seves pròpies circumstàncies, per estar immers en un ambient educacional o cultural equivocat, però no per això s’hauria de justificar la seva conducta, perquè de la mateixa manera, també hauríem de justificar i perdonar les actituds i accions dels delinqüents en general. Altres persones creuen que l’agressor és un malalt mental, raó per la qual la majoria d’aquests homes reincideixen en les seves conductes. No obstant, el terme “malalt” comporta tota una sèrie d’interpretacions i polèmiques i no reuneix totes les característiques necessàries per ser considerat com un trastorn mental.A dia d’avui, Catalunya és la comunitat autònoma amb més ordres de protecció de víctimes per violència domèstica. De les 6.492 denúncies que s’han produït, se n’han concedit 4.712. En el que portem d’any, ja hi ha 63 dones mortes a mans de les seves parelles o exparelles, de les quals 13 a Catalunya.Tipologies dels maltractaments a les donesCops de puny, patades, escopinades, embrutar el cap de la dona, provocar avortaments, homicidis... moltes són les fórmules que els agressors utilitzen per abusar físicament de les seves parelles. D’altra banda, els insults, les amenaces, les humiliacions etc., conformen els maltractaments psicològics. Tot i que la dimensió física es cura quan sanen les ferides, les conseqüències psíquiques que aquestes produeixen perduren al llarg de molt de temps. La diferència entre els maltractaments físics i psicològics només és una forma de classificar la manera en que es produeixen, ja que en la realitat els danys ocasionats físicament afecten emocionalment. La majoria provoquen una progressiva debilitació psicològica que fa que en molts casos les dones afectades caiguin en profundes depressions i fins i tot desemboquin en el suïcidi.Un cas particular, aplicable a la situació generalLa història de S.P. comença quan tenia uns 17 anys. La seva mare, separada del seu pare, iniciava una nova vida amb un altre home. “Els maltractaments van començar al viatge de nuvis, aquell home tenia problemes amb l’alcohol i, a més, era una persona molt ambiciosa econòmicament. La meva mare va rebre des del principi pallisses de tot tipus” explica S.P.Tot i els abusos rebuts fins al moment, la mare d’S.P. decideix tenir dues filles amb aquell home. Des de sempre, el padrastre tracta de forma molt diferent a les seves filles biològiques i a S.P, que no ho era. Les nouvingudes són molt petites i la seva col·laboració no pot ser de gran ajuda, tot i així, les tres impedeixen en diverses ocasions que l’agressor mati a la seva mare. “La meva mare tenia un caràcter molt fort, però sempre va aguantar tots els abusos que sofria. Al principi, per una dependència emocional, posteriorment, aguantava per les amenaces que rebia” recorda S.P.El calvari que aguanten durant anys les quatre dones que formen la família acaba al voltant de l’any 1992, gràcies a terceres persones, que S.P. prefereix no anomenar. Poc després l’agressor marxa a Bèlgica i, a més de robar, deixa la seva família amb deutes econòmics milionaris i considerables, que a dia d’avui no estan del tot solucionats. Aquella família posà més de vint denúncies al jutjat de Sant Feliu de Guíxols, però per falta de proves, segons creuen les autoritats, l’agressor mai ha estat condemnat. De fet, S.P. té constància que el mateix home que arruïnà la vida de la seva família durant molts anys, ha tornat a repetir la mateixa història amb altres dones, maltractant-les físicament i psicològica i deixant una suma important de deutes econòmics que les pròpies dones han hagut de pagar. Per a S.P. aquells fets quedaran sempre en la seva memòria, “emocionalment no m’ha afectat mai perquè sóc una persona amb molt de caràcter, però des que vaig conèixer a aquella persona sabia que la meva vida la dedicaria a lluitar contra això” afirma S.P.Adelfa: una sortidaAdelfa és l’única entitat de la ciutat que es dedica exclusivament a les dones que pateixen o han patit en algun moment de la seva vida qualsevol tipus d’abús o maltractament. Patrícia Sopena, vicepresidenta de l’entitat, explica que degut a la baixa d’una de les persones més involucrades de l’associació, Adelfa ha estat bastant parada en els últims sis mesos, pel que fa a patrocini i informació del que ofereix l’entitat. Tot i així, Adelfa mai ha deixat d’oferir suport, assessorament jurídic o ajuda psicològica, entre d’altres, a totes aquelles dones que ho necessitessin. Patrícia Sopena afirma que “tot i haver més legislació sobre el tema de la violència de gènere, diàriament hi ha milers d’incompliments a les sancions i penes imposades, i no es protegeix suficient les dones afectades”. La vicepresidenta d’Adelfa també reclama una sensibilització per part de la població, a la que afirma no importar-li gens el tema. En els últims mesos, Adelfa ha intentat buscar suport, tant de persones anònimes que vulguin col·laborar amb l’associació pel mòdic preu de 36 euros l’any, com suport mediàtic, i fins al moment, la majoria dels mitjans als que Adelfa ha acudit s’han negat a oferir qualsevol tipus d’ajuda. L’Ajuntament de Mataró adherit al programa d’agents locals d’igualtatDes de finals de setembre, 25 ciutats de la província de Barcelona, una d’elles la nostra ciutat, han posat en marxa un projecte que tindrà una durada de nou mesos. Desenvolupar polítiques d’igualtat entre homes i dones en els municipis, reforçar i desenvolupar el paper de les regidories de dones i coordinar un equip de noves professionals en els ajuntaments que permeti un coherència en l’actuació municipal, en el desenvolupament de les polítiques de gènere, són alguns dels objectius d’aquest projecte. Situació actual de la violència de gènereLa violència de gènere té un objectiu molt clar: inferioritzar i atemorir les dones per tal d’exercir sobre aquestes un control que reafirmi el poder de l’home. En ple segle XXI, les dones continuem estant al capdamunt dels percentatges de pobresa, de salaris baixos o de precarietat laboral, entre d’altres. La violència de gènere no desapareixerà fins que no acabem amb la discriminació que malauradament sofreixen les dones a la societat. És necessari que la sensibilització i l’educació siguin una realitat en la vida social en general, per tal de fer desaparèixer la discriminació i l’exclusió que pateixen un gran nombre de dones. És, per tant, un treball de transformació social molt intens el que tenim per endavant, per tal d’aconseguir que el 25 de novembre de cada any deixi de ser una data necessària de reivindicació. 25-N, Dia Internacional Contra la Violència de Gènere
Factors socials, psicològics o culturals són algunes de les respostes a la problemàtica
Les agressions envers les dones i els assassinats apareixen constantment als mitjans de comunicació. De fet apareixen tant sovint que algunes persones comencen a assumir-ho com a inevitable. Fa uns mesos, dedicaven unes pàgines de la revista a Adelfa, entitat de la ciutat que es dedica exclusivament a les dones maltractades o que necessiten ajuda. Avui, amb motiu de la commemoració del Dia Internacional contra la Violència de Gènere envers les dones que se celebra el 25 de novembre de cada any, aprofitem per fer una valoració i un recorregut de la situació actual en que viuen moltes dones.El 25 de Novembre va ser declarat com el dia Internacional contra la violència de gènere envers les dones, en la primera trobada feminista de Llatinoamèrica que es celebrà el juliol de l’any 1981 a Bogotà. Els maltractaments, els assassinats a les llars, les violacions, els abusos sexuals i la violència en general envers les dones va ser el que aquell grup de dones denunciaren en aquella primera trobada. Pocs anys després, l’ONU donava caràcter oficial a la data.Donar-li una explicació a un fenomen social tan complicat com ho són els maltractaments és molt complex. Factors socials, culturals o psicològics poden ser algunes de les respostes a aquesta problemàtica, tot i que cap d’ells, per si sol, podria explicar el fet. Alguns experts consideren que l’agressor és una víctima de les seves pròpies circumstàncies, per estar immers en un ambient educacional o cultural equivocat, però no per això s’hauria de justificar la seva conducta, perquè de la mateixa manera, també hauríem de justificar i perdonar les actituds i accions dels delinqüents en general. Altres persones creuen que l’agressor és un malalt mental, raó per la qual la majoria d’aquests homes reincideixen en les seves conductes. No obstant, el terme “malalt” comporta tota una sèrie d’interpretacions i polèmiques i no reuneix totes les característiques necessàries per ser considerat com un trastorn mental.A dia d’avui, Catalunya és la comunitat autònoma amb més ordres de protecció de víctimes per violència domèstica. De les 6.492 denúncies que s’han produït, se n’han concedit 4.712. En el que portem d’any, ja hi ha 63 dones mortes a mans de les seves parelles o exparelles, de les quals 13 a Catalunya.Tipologies dels maltractaments a les donesCops de puny, patades, escopinades, embrutar el cap de la dona, provocar avortaments, homicidis... moltes són les fórmules que els agressors utilitzen per abusar físicament de les seves parelles. D’altra banda, els insults, les amenaces, les humiliacions etc., conformen els maltractaments psicològics. Tot i que la dimensió física es cura quan sanen les ferides, les conseqüències psíquiques que aquestes produeixen perduren al llarg de molt de temps. La diferència entre els maltractaments físics i psicològics només és una forma de classificar la manera en que es produeixen, ja que en la realitat els danys ocasionats físicament afecten emocionalment. La majoria provoquen una progressiva debilitació psicològica que fa que en molts casos les dones afectades caiguin en profundes depressions i fins i tot desemboquin en el suïcidi.Un cas particular, aplicable a la situació generalLa història de S.P. comença quan tenia uns 17 anys. La seva mare, separada del seu pare, iniciava una nova vida amb un altre home. “Els maltractaments van començar al viatge de nuvis, aquell home tenia problemes amb l’alcohol i, a més, era una persona molt ambiciosa econòmicament. La meva mare va rebre des del principi pallisses de tot tipus” explica S.P.Tot i els abusos rebuts fins al moment, la mare d’S.P. decideix tenir dues filles amb aquell home. Des de sempre, el padrastre tracta de forma molt diferent a les seves filles biològiques i a S.P, que no ho era. Les nouvingudes són molt petites i la seva col·laboració no pot ser de gran ajuda, tot i així, les tres impedeixen en diverses ocasions que l’agressor mati a la seva mare. “La meva mare tenia un caràcter molt fort, però sempre va aguantar tots els abusos que sofria. Al principi, per una dependència emocional, posteriorment, aguantava per les amenaces que rebia” recorda S.P.El calvari que aguanten durant anys les quatre dones que formen la família acaba al voltant de l’any 1992, gràcies a terceres persones, que S.P. prefereix no anomenar. Poc després l’agressor marxa a Bèlgica i, a més de robar, deixa la seva família amb deutes econòmics milionaris i considerables, que a dia d’avui no estan del tot solucionats. Aquella família posà més de vint denúncies al jutjat de Sant Feliu de Guíxols, però per falta de proves, segons creuen les autoritats, l’agressor mai ha estat condemnat. De fet, S.P. té constància que el mateix home que arruïnà la vida de la seva família durant molts anys, ha tornat a repetir la mateixa història amb altres dones, maltractant-les físicament i psicològica i deixant una suma important de deutes econòmics que les pròpies dones han hagut de pagar. Per a S.P. aquells fets quedaran sempre en la seva memòria, “emocionalment no m’ha afectat mai perquè sóc una persona amb molt de caràcter, però des que vaig conèixer a aquella persona sabia que la meva vida la dedicaria a lluitar contra això” afirma S.P.Adelfa: una sortidaAdelfa és l’única entitat de la ciutat que es dedica exclusivament a les dones que pateixen o han patit en algun moment de la seva vida qualsevol tipus d’abús o maltractament. Patrícia Sopena, vicepresidenta de l’entitat, explica que degut a la baixa d’una de les persones més involucrades de l’associació, Adelfa ha estat bastant parada en els últims sis mesos, pel que fa a patrocini i informació del que ofereix l’entitat. Tot i així, Adelfa mai ha deixat d’oferir suport, assessorament jurídic o ajuda psicològica, entre d’altres, a totes aquelles dones que ho necessitessin. Patrícia Sopena afirma que “tot i haver més legislació sobre el tema de la violència de gènere, diàriament hi ha milers d’incompliments a les sancions i penes imposades, i no es protegeix suficient les dones afectades”. La vicepresidenta d’Adelfa també reclama una sensibilització per part de la població, a la que afirma no importar-li gens el tema. En els últims mesos, Adelfa ha intentat buscar suport, tant de persones anònimes que vulguin col·laborar amb l’associació pel mòdic preu de 36 euros l’any, com suport mediàtic, i fins al moment, la majoria dels mitjans als que Adelfa ha acudit s’han negat a oferir qualsevol tipus d’ajuda. L’Ajuntament de Mataró adherit al programa d’agents locals d’igualtatDes de finals de setembre, 25 ciutats de la província de Barcelona, una d’elles la nostra ciutat, han posat en marxa un projecte que tindrà una durada de nou mesos. Desenvolupar polítiques d’igualtat entre homes i dones en els municipis, reforçar i desenvolupar el paper de les regidories de dones i coordinar un equip de noves professionals en els ajuntaments que permeti un coherència en l’actuació municipal, en el desenvolupament de les polítiques de gènere, són alguns dels objectius d’aquest projecte. Situació actual de la violència de gènereLa violència de gènere té un objectiu molt clar: inferioritzar i atemorir les dones per tal d’exercir sobre aquestes un control que reafirmi el poder de l’home. En ple segle XXI, les dones continuem estant al capdamunt dels percentatges de pobresa, de salaris baixos o de precarietat laboral, entre d’altres. La violència de gènere no desapareixerà fins que no acabem amb la discriminació que malauradament sofreixen les dones a la societat. És necessari que la sensibilització i l’educació siguin una realitat en la vida social en general, per tal de fer desaparèixer la discriminació i l’exclusió que pateixen un gran nombre de dones. És, per tant, un treball de transformació social molt intens el que tenim per endavant, per tal d’aconseguir que el 25 de novembre de cada any deixi de ser una data necessària de reivindicació. 
