L’exili de milers de persones l’any 1939 després de la victòria franquista a la guer-ra civil és un dels fets més tràgics de la nostra història recent. Van ser molts, persones soles i famílies senceres, les que van haver de deixar-ho tot enrere i fugir. Ara, la llei del memorial democràtic de la Generalitat i la llei de la Memòria Històrica que està impulsant el govern espanyol, serviran per recordar i esclarir capítols com aquest de la nostra història. Però per arribar fins aquí hem hagut de passar per un temps en què semblava que l’exili era un tema tabú. Malgrat tot, hi va haver qui va voler investigar i sobretot, recordar aquelles persones que van haver de marxar. Els Marxaires Mataró-Canigó, són un grup mataroní que ja fa diversos anys que organitzen un recorregut per recordar el camí que van fer els exiliats per marxar cap a França.Dissabte sortirà de Mataró un grup d’una cinquantena de persones disposades a repetir el recorregut que fa 68 anys van realitzar, per aquestes dates, gran part dels exiliats de la guerra civil. Es tracta de la darrera edició de la Travessa de l’exili, una iniciativa que l’associació Marxaires Mataró-Canigó ve repetint anualment per recuperar la memòria d’aquest fet històric. Després d’un petit viatge en autobús, el grup farà a peu una ruta per la Catalunya Nord de quatre dies que parteix de Beget, per arribar fins a La Vajol.Miquel Torné és un dels membres dels Marxaires Mataró-Canigó, i una de les persones que ha organitzat aquesta travessa. Ell ens explica la importància d’aquesta ruta i, sobretot, del seu punt de destí: “La Vajol va ser per on van fugir les grans personalitats de l’època com Companys, Azaña, i també molts intel·lectuals. La nostra voluntat és la de lligar l’exili anònim fet per un coll que gairebé ningú sap ni com es deia, amb un exili reconegut” ens explica Torné. Però el marxaire també ens explica com hi ha altres raons que fan de La Vajol una de les millors clausures per a aquest recor-regut, i és que va ser en aquest poble on es va construir el primer monument als exiliats.70.000 persones van tornar a EspanyaTot i que l’exili és el tema central, cada any la travessa es desenvolupa al voltant d’un eix concret. En edicions anteriors han estat les memòries de l’exili, amb testimonis recollits en anys anteriors, o el paper que la dona hi va tenir, que com en molts altres aspectes, ha quedat relegat a un segon pla. L’edició d’enguany és titula De l’exili al retorn i la repressió franquista, i aporta una nova visió a la ruta. En els primers 19 dies de febrer del 1939, fins a 70.000 persones van retornar de França a l’estat espanyol, a causa de les promeses de no imposar càstigs del franquisme i del mal tracte que van rebre per part del govern francès. Aquest any i per primera vegada, la ruta parla d’aquells que van marxar, però que van tornar, tal com explica Torné, “fins ara hem portat les experiències d’allà aquí, i ara ho volíem fer al revés”.Sense cap mena de dubte, la característica que més valor dóna a les travesses de l’exili, és l’oportunitat d’escoltar i recollir els testimonis de les persones que es troben durant el camí. “Cada any la ruta va a més perquè surten més testimonis” diu orgullós Torné, que afegeix que “cada vegada en queden menys, però sempre hi ha gent desconeguda que ens explica coses”. Ja en el grup que surt des de Mataró hi ha una petita part de persones que no podran fer el recorregut a peu, que necessitaran de l’ajuda d’un autobús, però que de totes maneres es creu molt important que participin en la ruta per la seva importància com a testimonis. Un encontre amb la comunitat escocesaPerò la cosa no acaba aquí. Al llarg del seu camí el grup s’anirà trobant amb diversa gent, alguns que ja els esperen i altres que sorgiran de manera espontània, que també els aportaran molta informació. Un altre encontre molt curiós i que ja està confirmat és el que se celebrarà amb una colònia d’escocesos que reivindiquen una associació d’amistat catalano-escocesa. “Ens vindran a recollir amb banderes, gaites i de més, en representació dels brigades internacionals” explica Torné.Sigui com sigui, el que és indubtable és la important tasca històrica que realitzen aquests marxaires. “Per un costat anem recollint fotos, testimonis, documents, sense cap finalitat concreta, no volem fer un llibre ni res” afirma el membre de l’associació Marxaires Mataró-Canigó, que afegeix: “Simplement els facilitem a qui els pugui interessar, per exemple hem col·laborat amb diversos escriptors de la Catalunya nord i també d’aquí”. Noms com el de Marc Ripol, que ha fet un llibre sobre la travessa de l’exili, i l’Assumpta Montellà, que ha tractat el tema de la maternitat d’Elna, en són dos exemples. El que està clar per part de l’associació, és la voluntat de difusió: “Qualsevol troballa que fem la donem a conèixer perquè el que considerem important és que la gent conegui una mica el que va passar”.Tot plegat fa de la Travessa de l’exili una ruta d’allò més interessant, no només pel fet de poder veure en persona aquells camins que tanta gent va recórrer ara fa gairebé 70 anys, sinó perquè dóna l’oportunitat de conèixer testimonis d’aquells dies, i sobretot de trobar un contacte humà i descobrir històries d’allò més sorprenents. Recuperant el camí dels que van fugir del franquisme
La travessa de l’exili tracta per primera vegada la història dels que van fer el dur camí de fugida
L’exili de milers de persones l’any 1939 després de la victòria franquista a la guer-ra civil és un dels fets més tràgics de la nostra història recent. Van ser molts, persones soles i famílies senceres, les que van haver de deixar-ho tot enrere i fugir. Ara, la llei del memorial democràtic de la Generalitat i la llei de la Memòria Històrica que està impulsant el govern espanyol, serviran per recordar i esclarir capítols com aquest de la nostra història. Però per arribar fins aquí hem hagut de passar per un temps en què semblava que l’exili era un tema tabú. Malgrat tot, hi va haver qui va voler investigar i sobretot, recordar aquelles persones que van haver de marxar. Els Marxaires Mataró-Canigó, són un grup mataroní que ja fa diversos anys que organitzen un recorregut per recordar el camí que van fer els exiliats per marxar cap a França.Dissabte sortirà de Mataró un grup d’una cinquantena de persones disposades a repetir el recorregut que fa 68 anys van realitzar, per aquestes dates, gran part dels exiliats de la guerra civil. Es tracta de la darrera edició de la Travessa de l’exili, una iniciativa que l’associació Marxaires Mataró-Canigó ve repetint anualment per recuperar la memòria d’aquest fet històric. Després d’un petit viatge en autobús, el grup farà a peu una ruta per la Catalunya Nord de quatre dies que parteix de Beget, per arribar fins a La Vajol.Miquel Torné és un dels membres dels Marxaires Mataró-Canigó, i una de les persones que ha organitzat aquesta travessa. Ell ens explica la importància d’aquesta ruta i, sobretot, del seu punt de destí: “La Vajol va ser per on van fugir les grans personalitats de l’època com Companys, Azaña, i també molts intel·lectuals. La nostra voluntat és la de lligar l’exili anònim fet per un coll que gairebé ningú sap ni com es deia, amb un exili reconegut” ens explica Torné. Però el marxaire també ens explica com hi ha altres raons que fan de La Vajol una de les millors clausures per a aquest recor-regut, i és que va ser en aquest poble on es va construir el primer monument als exiliats.70.000 persones van tornar a EspanyaTot i que l’exili és el tema central, cada any la travessa es desenvolupa al voltant d’un eix concret. En edicions anteriors han estat les memòries de l’exili, amb testimonis recollits en anys anteriors, o el paper que la dona hi va tenir, que com en molts altres aspectes, ha quedat relegat a un segon pla. L’edició d’enguany és titula De l’exili al retorn i la repressió franquista, i aporta una nova visió a la ruta. En els primers 19 dies de febrer del 1939, fins a 70.000 persones van retornar de França a l’estat espanyol, a causa de les promeses de no imposar càstigs del franquisme i del mal tracte que van rebre per part del govern francès. Aquest any i per primera vegada, la ruta parla d’aquells que van marxar, però que van tornar, tal com explica Torné, “fins ara hem portat les experiències d’allà aquí, i ara ho volíem fer al revés”.Sense cap mena de dubte, la característica que més valor dóna a les travesses de l’exili, és l’oportunitat d’escoltar i recollir els testimonis de les persones que es troben durant el camí. “Cada any la ruta va a més perquè surten més testimonis” diu orgullós Torné, que afegeix que “cada vegada en queden menys, però sempre hi ha gent desconeguda que ens explica coses”. Ja en el grup que surt des de Mataró hi ha una petita part de persones que no podran fer el recorregut a peu, que necessitaran de l’ajuda d’un autobús, però que de totes maneres es creu molt important que participin en la ruta per la seva importància com a testimonis. Un encontre amb la comunitat escocesaPerò la cosa no acaba aquí. Al llarg del seu camí el grup s’anirà trobant amb diversa gent, alguns que ja els esperen i altres que sorgiran de manera espontània, que també els aportaran molta informació. Un altre encontre molt curiós i que ja està confirmat és el que se celebrarà amb una colònia d’escocesos que reivindiquen una associació d’amistat catalano-escocesa. “Ens vindran a recollir amb banderes, gaites i de més, en representació dels brigades internacionals” explica Torné.Sigui com sigui, el que és indubtable és la important tasca històrica que realitzen aquests marxaires. “Per un costat anem recollint fotos, testimonis, documents, sense cap finalitat concreta, no volem fer un llibre ni res” afirma el membre de l’associació Marxaires Mataró-Canigó, que afegeix: “Simplement els facilitem a qui els pugui interessar, per exemple hem col·laborat amb diversos escriptors de la Catalunya nord i també d’aquí”. Noms com el de Marc Ripol, que ha fet un llibre sobre la travessa de l’exili, i l’Assumpta Montellà, que ha tractat el tema de la maternitat d’Elna, en són dos exemples. El que està clar per part de l’associació, és la voluntat de difusió: “Qualsevol troballa que fem la donem a conèixer perquè el que considerem important és que la gent conegui una mica el que va passar”.Tot plegat fa de la Travessa de l’exili una ruta d’allò més interessant, no només pel fet de poder veure en persona aquells camins que tanta gent va recórrer ara fa gairebé 70 anys, sinó perquè dóna l’oportunitat de conèixer testimonis d’aquells dies, i sobretot de trobar un contacte humà i descobrir històries d’allò més sorprenents. 
