Quan poc a poc van caient els pètals de la flor amb la flirtegen des de fa anys l’ajuntament de Mataró i, ara ja es pot dir, El Corte Inglés, l’operació urbanística més mediàtica dels darrers temps a la ciutat va aixecant, cada cop, més polseguera. La ràpida, ferma i forta resposta ciutadana als projectes municipals d’enderroc de la fàbrica de Can Fàbregas i de Caralt, focalitzada en l’emergent Plataforma que vol salvar l’edifici està aconseguint de moment un “nivell de mobilització notable” amb la “conscienciació col·lectiva” i “la tàctica de l’ambigüitat en les reivindicacions” com a armes. Ho diu un estudi universitari fet a la Universitat Pompeu Fabra.“Quan vam conèixer la controvèrsia de Can Fàbregas i de Caralt, ens va interessar de seguida. Buscàvem algun conflicte per estudiar que tingués a veure amb un bé territorial i llegint les notícies que apareixien a la premsa al gener ens va escandalitzar primer, i interessar després” diu Ferran Estruch. Ell és un dels tres estudiants de Ciències Polítiques que ha tirat endavant un estudi en el que analitzen el recorregut de la Plataforma Salvem Can Fàbregas i de Caralt, en aquests dos mesos de vida. I és curiós assistir a com defineixen la composició de gent de la Plataforma com “heterogènia i transversal, en contra d’un primer moment en què apareix a ulls de la gent un moviment mols associat a uns determinats activistes mataronins de clar color polític” en paraules del propi Estruch.
Les reivindicacions de “Salvem Can Fàbregas i de Caralt” són prou conegudes perquè els mitjans de comunicació se n’han fet un ampli ressò. L’estudi afirma que la peculiaritat dels mitjans de comunicació locals ha jugat a favor d’un àmplia difusió de la Plataforma. Titlla de tàctica les concises reivindicacions del manifest. Per què? “Per exemple la Plataforma no es posiciona sobre si El Corte Inglés s’ha d’instal·lar a Mataró o no, se centra en la protecció del bé que és el Patrimoni, és molt intel·ligent” diu Estruch. Els estudiants de la UPF fan una valoració molt positiva dels dos mesos d’actuacions de la Plataforma, ja que consideren que “s’ha produït una resposta ciutadana superior a la del llindar de mobilització esperat pels propis impulsors i que ha crescut de forma interrompuda, de forma que en cap moment el moviment ha pogut entrar en crisi” assegura Josep Salleras, un altre dels estudiants.
Un bé genuíL’estudi s’emmarca en una assignatura que estudia les teories de l’acció col·lectiva. Aquestes accions es desencadenen quan hi ha una mobilització en plural per la defensa d’un bé públic. El treball és especialment curós a l’hora d’analitzar el bé públic del cas concret de Can Fàbregas. En el cas i en sintonia amb el discurs que ha reiterat una Plataforma com la mataronina, el bé que es persegueix és la preservació del patrimoni. Acadèmicament, el treball afirma que la preservació del patrimoni com a fet és un bé públic perquè no és exclusiu al poder-ne gaudir tota la ciutadania sense que el gaudi d’uns pugui privar els dels altres, ni rival perquè el patrimoni preservable no renyeix amb un altre ús de la fàbrica. Per exemple, el patrimoni es preservaria si a Can Fàbregas s’hi fés un equipament, no rivalitzaria amb aquest ús.
A més la preservació del patrimoni és alhora un bé col·lectiu i territorial. Això lliga amb la interpretació de tarannà historicista que la Plataforma ha endegat des dels seus inicis de la mà de gent com Gener Salicrú i Joan Giménez, historiadors que han posat l’accent en tot el que representa històricament la nau que han volgut sentenciar perquè hi puguin anar aquells que ens imposen la primavera de forma avançada. “El Patrimoni és el que ens queda a tots del que hem estat com a poble, és la nostra identitat i cal preservar-lo, cal invertir-hi, invertir en el passat és afirmar-se en el present i apostar en el futur, és el discurs de la Plataforma però que és completament vàlid en el treball per definir el bé que es persegueix amb l’acció de la gent” assegura Salleras. Les conclusions de l’estudi, que es va tancar fa una setmana, parlen de la necessitat de fer pedagogia sobre aquesta concepció del patrimoni.
Un conflicte de ciutatEn llenguatge de la matèria, l’estudi designa com a “conflicte” la problemàtica entre els plans de l’ajuntament i la reivindicació popular. Estudia els beneficis i els costos de les dos hipòtesis –si s’enderroca o si es protegeix- i també fa anàlisi dels actors locals al voltant d’aquest conflicte. Els casos més curiosos són els de la Federació d’Associacions de Veïns de Mataró i els de Convergència. De la FAVM el treball assegura que la tendència propera a ICV-EA d’alguns dels seus membres en va fer demorar un posicionament favorable a la Plataforma com ha acabat passant. Això casaria amb el fet que l’AV de Vista Alegre, de President socialista, se n’hagi desmarcat. I dels nacionalistes, que en les darreres setmanes s’han apuntat al carro crític amb la postura del govern es diu “que es mouen per interès electoralista des d’una posició ambigua o favorable a l’ajuntament a una contrària, tot buscant aprofitar-se de l’acció de la Plataforma en forma de vots” argumenta Estruch.
Els denominats free-rider
EL concepte de free rider és conegut en les ciències socials. El free rider o “polissó” és aquell que s’aprofita dels efectes de l’acció col·lectiva sense participar-ne. Una part de l’estudi analitza tres free-riders en el conflicte de Can Fàbregas. L’un el que suposa la pròpia Convergència i Unió. “No forma part de la Plataforma però s’aprofita de la volada que estan agafant en forma de rèdit electoral” segons Salleras. Alguns comerciants de la zona també actuen com a tals perquè “a excepció dels associats de Ca l’Imbern, molts no s’han posicionat en públic i en privat donen suport a la Plataforma. Ells es beneficiarien si El Corte Inglés no vingués, però no ho diran en veu alta” assegura un dels autors de l’estudi. Finalment, i seguint amb l’anàlisi que s’ha fet dels dos mesos i de les accions de “Salvem Can Fàbregas i de Caralt” s’endevina un tercer cas de polissó, que són els qui han signat les al·legacions i no han participat més enllà per compromisos familiars o polítics. “El fet que les signatures no siguin públiques ha fet emergir aquests casos” diu Salleras.
Una Plataforma potentL’estudi de la Pompeu Fabra se centra en l’acció de la Plataforma. Detalla gràcies a la col·laboració que han tingut de la mà dels propis membres de “Salvem Can Fàbregas i de Caralt” els inicis del moviment amb un mail que va convocar a prop de 60 persones en la primera assemblea. El funcionament assembleari setmanal, o les accions dutes són analitzades per aquest estudi en forma de diferents fases de l’acció col·lectiva i diverses accions. “Podem dir que és un moviment emergent i molt fort perquè és nou i perquè té un recorregut curt. Com a màxim fins al juliol durarà, que és quan sembla que la decisió de l’ajuntament serà irreversible” diu Estruch. L’anàlisi que fan els estudiants de la UPF és de “èxits inicial de l’acció col·lectiva i d’encert en les actuacions dutes a terme i la organització de la pròpia Plataforma”. “20 persones de nucli director, 60 membres actius, uns 100 simpatitzants i més de 3.000 signatures en els diferents nivells d’actuació i en sols dos mesos és una mobilització important” assegura Estruch que d’altra banda creu, de forma personal, que “l’Ajuntament els ho ha posat molt fàcil amb un projecte que ven econòmicament el patrimoni i que s’ha destapat amb el Concurs”. La llàstima del funcionament trimestral de la Pompeu Fabra va fer que l’estudi sols abracés els dos primers mesos de la Plataforma quan, segons Josep Salleras, “amb El Corte Inglés ja destapat, sense etiquetes com “locomotora comercial” i amb l’ajuntament tirant sols d’arguments econòmics, les cartes ja estan ben destapades”.
Mentrestant la Plataforma segueix fent via i prepara actuacions que s’anunciaran en breu i que comptarà segurament amb una manifestació. L’anada al Ple Municipal, la matinal festiva i reivindicativa de diumenge o aquesta hipotètica demostració són demostracions de força d’un moviment que està sent capaç de capitalitzar l’atenció i les primeres planes. En temps d’eleccions, d’inauguracions sonades i de grans propostes, que una Plataforma ciutadana sigui capaç de fer remoure polseguera i d’incomodar greument segons qui en segons quina poltrona pot ser indicador que alguna cosa està passant.
L’esperança, en la Generalitat
La nau industrial de Can Fàbregas i de Caralt, al Carrer Biada sembla condemnada. Fa una setmana que va acabar el Concurs i ja se sap que l’únic que opta a ser aquella locomotora comercial que Mataró vol des del 2001 i l’aprovació del POEC és, com també s’intuïa des de llavors, El Corte Inglés. Al juliol es podria completar el procés, amb l’aprovació definitiva de tota l’operació urbanística que va més enllà de la instal·lació del centre comercial. Les esperances de la Plataforma Salvem Can Fàbregas estan dipositades ara en el Consell del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya que tindria potestat, en cas de pronunciar-se, per aturar el projecte. La resolució de Patrimoni la setmana passada, favorable a una plataforma homònima i que allunya el fantasma de l’enderroc de les naus de Can Ricart, a Barcelona, podria ser un precedent.
Prou capgrossadesLes conclusions finals d’un estudi de tres estudiants de tercer de polítiques són força clarificadores. L’horitzó electoral marcarà, segons aquestes, l’esdevenir de la Plataforma i de la seva reivindicació. És raonable, en segon lloc, pensar que és difícil, molt difícil aturar el projecte tenint-lo com el té l’ajuntament de madurat però, i aquí s’obre el ventall.
El mateix estudi copsa en el si de la pròpia plataforma i de la ciutat un rerefons que ha catapultat “Salvem Can Fàbregas i de Caralt”. “Nosaltres no creiem que es tracti d’aquesta fàbrica sinó d’un debat de ciutat. Can Fàbregas és la punta de d’iceberg” diu Estruch. Salleras el complementa assegurant que “malgrat que és molt probable que la fàbrica acabi anant a terra, l’èxit d’un moviment com el de la Plataforma el que pot aconseguir és provocar d’una vegada un debat sobre el creixement i el model de ciutat. Els mataronins són capgrossos però no tenen perquè fer capgrossades, la Plataforma potser no salvarà Can Fàbregas però sin continua actuant amb la força que té, potser és capaç de fer que aquesta sigui la darrera capgrossada.
