20 anys després del teu debut tornes a jugar a lliga EBA...
És curiós. Ho parlava amb els amics que feia 20 anys que havia debutat a lliga EBA. Estic content perquè això vol dir que encara tinc el nivell per jugar-hi i que el cos m'ho permet. Sense haver patit cap lesió important al llarg de la carrera.
I a sobre, debutes anotant 20 punts...
La veritat és que s'ajunta tot, l'equip guanya, debut a la categoria 20 anys després i, a sobre, l'anotació, tots els elements per haver tingut el partit somiat. Això sí, els 20 punts són anecdòtics, però si serveixen per aconseguir la victòria doncs em fan molt content. Tot i que no s'ha d'oblidar que no és la meva principal virtut.
Es pot dir que ets tot un rodamón del bàsquet estatal, amb varis anys a LEB Or, fins i tot, tan aquí Catalunya com a la resta de l'estat.
Doncs, si no fos per el Girona no hagués jugat mai a LEB Or a Catalunya. Però sí, són moltes temporades en les categories LEB. Primer a Valls on hi vaig estar molt bé. Després la ruta per Plasencia, que va ser una experiència molt enriquidora, amb una altre manera de viure i una ciutat bolcada en el bàsquet i vam aconseguir acabar tercers. La temporada següent vaig fitxar per a l'Algeciras de leb ORO. No van sortir les coses com volia, en un equip dissenyat per ser al davant de la taula. Vaig tornar a Plasencia, després a Valls i Melilla, i quan estava entrenant amb el Valls de primer catalana, em va arribar la oferta amb un contracte temporal a Girona, un altre cop a LEB Or, per substituir en Nacho Ordín que s'havia lesionat. Les coses van anar molt bé i em van renovar per tota la temporada i la següent.
Et va quedar el cuquet de l'ACB, per això?
A tothom li agradaria jugar a la màxima categoria possible. Pensa que jo sóc sortit de la cantera del Valldemia, i mai hagués pensat que hauria arribat a ser professional, per tant, estic molt orgullós de tot el meu recorregut. Per descomptat que m'hauria agradat jugar-hi, però hi havia molts aspectes que em jugaven en contra. Sóc un jugador d'1,75m i és molt difícil amb aquesta alçada fer-te un lloc a una lliga tan física com l'ACB.
Després del teu pas per Girona, decideixes fer una mena de retirada del professionalisme anant al Boet de territorial...
Després de Girona volia desconnectar una mica de tot el món del professionalisme i vaig venir a jugar a l'última categoria del basquet territorial, al Boet, jugant amb el meu germà i altres amics, per passar-ho bé d'una altra manera. Però sí, és cert que el salt de Leb a territorial és curiós.
I la temporada següent segueixes al Boet, però fent al salt al primer equip a Copa Catalunya.
L'Alberto Peña em va proposar estar a l'equip de Copa Catalunya i, a més a més, em van facilitar molt les coses per poder combinar la vida laboral, la personal i l'esportiva, i jo vaig acceptar el repte.
Després de varis intents aconseguiu l'ascens a lliga EBA, què significa per vosaltres?
És un repte per nosaltres, una categoria nova per al club i una alegria haver aconseguit arribar-hi.
I quin objectiu us marqueu per aquesta temporada?
No sabem si tenim l'experiència suficient, així que hem d'anar partit a partit. EL que no podem fer és començar sempre malament i haver de remuntar perquè, tot i que el primer dia ha sortit bé i hem pogut remuntar, no sempre serà així. També és cert que hem arribat una mica curts de pretemporada i això es va notar a la primera part, a la segona ja vam trobar més ritme i vam poder córrer i anotar amb facilitat. Som un equip que ens agrada poder jugar ràpid i ofensiu. Ara, cal no oblidar que aquest any a EBA és un premi per al club, el resultat de molts anys de fer-ho, per tant, el primer objectiu és mantenir-nos i després ja mirarem que es pot fer i que es pot deixar de fer a la categoria.
Finalment, per uns suposats motius de rànquing, ens quedarem sense veure derbi mataroní a lliga EBA. Què et sembla?
És una llàstima. Ja es va veure la setmana passada, amb un equip que gairebé no s'hi jugava res, com va omplir el pavelló i l'ambient era fantàstic. Aquests partits són de les millors experiències que pots viure com a jugador, per tot l'ambient i tota la repercussió que té al llarg de tota la setmana. I aquí també en teniu mèrit els mitjans per la promoció que en feu. Ja dic que és una llàstima i, qui hi perd clarament, a part de la ciutat, és la lliga. A veure si la temporada vinent ho podem viure.
