
Com ha estat una constant en els concerts del “Músiques Tranquil·les”, el concert va allargar-se pel darrera en quant el duende i la inspiració prenien lloc al guió preestablert. Com ha estat habitual en aquest festival un centenar llarg de persones va ser el registre de gent que va anar al Foment i com també ha estat el pa de cada dia d’aquesta iniciativa de la Casa de la Música, queda la sensació que el Festival ha arribat per quedar-se. I és que com va passar l’estiu passat amb el Cruïlla de Cultures, aquesta edició del Festival de Músiques Tranquil·les s’ha anat consolidant amb cada concert, ha anat calant i prenent força, del del concert inicial amb un Clap a rebentar fins a un Foment amb el grandiós Perdo Javier González. Si les propostes són bones, s’han de quedar. Ens haurem de retrobar, doncs, amb aquest Músiques Tranquil·les.