Des del passat dia 20 s’està disputant a la ciutat turca de Mersin la dissetena edició dels Jocs del Mediterrani, uns jocs creats l’any 1951 a imatge dels Jocs Olímpics, amb l’aigua enlloc del foc com a símbol, i que apleguen a 23 països, entre els quals n’hi ha de gran tradició esportiva com Grècia, Itàlia, França, Sèrbia, Croàcia i Espanya, a part d’altres d’europeus, africans i asiàtics que toquen a la mar Mediterrània.
Però la veritat és que aquesta vegada aquests jocs tan bonics estan despertant molt poca atenció dels mitjans de comunicació... per no dir gens. I de ben segur és degut a la falta de patrocinadors en una zona terriblement afectada per la crisi econòmica. Possiblement se n’haurien de dir els “jocs de la crisi”.
Per acollir la primera edició es va escollir la ciutat egípcia d’Alexandria, que en el seu moment havia estat un dels grans centres culturals de la Mediterrània, i quatre anys després van arribar a Barcelona.
Aquella edició del 1955 fou tot un esdeveniment a la ciutat i allà Jordi Bonareu va aconseguir la primera medalla d’or per a la nostra ciutat en bàsquet, i Josep Gasull en waterpolo i Josep Ginesta en futbol en van guanyar de plata i bronze.
Els Jocs, celebrats entre el 16 i el 25 de juliol, foren molt seguits i a l’hemeroteca d´“El Mundo Deportivo” es pot veure l’impacte informatiu que van tenir amb moltes pàgines dedicades a l’esdeveniment, ben diferent del que passa per exemple en l’edicioó del passat dimecres del mateix diari, on només hi ha un article ben petit a la secció de “Polideportivo”.
Està clar que des d’aleshores fins l’actual edició de Mersin (Turquia), on el gimnasta mataroní Javier Gómez ha aconseguit dues medalles d’or i una de bronze, la importància d’aquests jocs ha anat baixant, però caldria recuperar una mica el seu prestigi tenint en compte que l’any 2017 s’han de disputar ben a prop, a Tarragona, a la Imperial Tarraco.
