Fa mesos que la Seguretat Social va començar unes inspeccions als clubs més modestos, algunes de les quals han acabat amb multes molt altes (700.000 euros per exemple al Santboià), totalment inassumibles.
Ahir al vespre el secretari de la Secretaria General de l’Esport Ivan Tibau explicava a Catalunya Ràdio que en aquesta “guerra oberta” s’han alineat clarament amb els clubs catalans, buscant solucions, però que de moment només han aconseguit una pròrroga fins el 30 de setembre que lògicament sap que no és suficient.
Els clubs esportius amateurs, la gran majoria dels clubs catalans, funcionen de manera senzilla. Els nens i nenes paguen unes quotes, les voluntarioses juntes directives lluiten per aconseguir subvencions (sovint retallades) i patrocinis (de les poques empreses que encara s’ho poden permetre), i amb aquests recursos els clubs paguen un tant als monitors, entrenadors i fisioterapeutes per la seva tasca. No són xifres altes, al contrari. No són els milions d’euros de diner negre que Bárcenas s’emportava a Suïssa. Són un extra per una tasca formativa, però que sovint ajuden als entrenadors a arribar a final de mes.
Doncs ara la Seguretat Social s’ha entestat a exigir que els clubs tinguin a tots els seus “assalariats” amb contracte i pagant les respectives quotes. Fent números rodons, si un entrenador cobrava 200 euros al mes, ara o bé li costarà 300 euros al club, o en cobrarà 130. És això normal? Que cadascú jutgi. Explicava Tibau que fa unes setmanes va ser a una trobada amb els seus homòlegs de les altres Comunitats autònomes, i que aquestes inspeccions havien començat només a Catalunya. Vaja...
La Federació Catalana de Bàsquet ja ha amenaçat amb una vaga general. Avui més que mai, a l’esport català la lluita ha començat i continuarà fins que deixin de seguir escanyant els clubs, amb amenaces directes als seus directius (que haurien de fer front a multes reatroactives dels cinc darrers anys amb el seu patrimoni).
Què volen? Deixar-nos sense clubs? I als més petits sense practicar esport? “Olé!”
