Aquestes dues darreres setmanes, els bons aficionats a aquest esport tan complet com és l'handbol, hem estat de festa. Gràcies a la cobertura de tdp hem pogut gaudir d'un dels primers grans esdeveniments esportius de l'any 2017: el Mundial d'handbol disputat a França. S'acaba el diumenge (a les 17.30 h), amb una final que, en el moment d'escriure, no sabem qui disputarà, però que de ben segur serà vibrant.
A la capital francesa, i a les altres seus, s'ha viscut l'esdeveniment amb gran intensitat. Dir com a referència, per exemple, que a París per entrar al metro havies de passar per sota d'una porteria d'handbol i trepitjar una àrea com les d'aquest esport, i que a Lille s'ha adaptat l'estadi de futbol i s'hi han encabit prop de 30.000 persones per veure els partits. I és que els "experts", com són coneguts els membres de la selecció francesa, són els grans dominadors dels darrers anys en l'àmbit mundial.
Però per a nosaltres hi ha un altre fet destacat. En els quatre partits de quarts de final hi havia representació catalana. Jordi Ribera i els jugadors catalans de la selecció a l'Espanya-Croàcia, Xavi Sabatés i Valero Rivera com a entrenadors a l'Hongria-Noruega i al Qatar-Eslovènia, i el francès Ludovic Fàbregas, que és de Banyuls, a la Catalunya Nord, i li duen "le catalan", en el França-Suècia.
Això, juntament amb el fet que, en partit de preparació, la selecció catalana (sense cap dels jugadors que han estat amb Espanya) va derrotar Qatar, fa pensar en què Catalunya podria ser ben competitiva també en aquest esport. La llàstima és que molts dels jugadors que despunten hagin d'emigrar cap a l'estranger perquè aquí l'handbol, un esport televisiu com pocs, no acabi de trobar el suport necessari.
Recomanem, per al que no hi estigui avesat, que es miri la final, i compari fredament la intensitat i l'espectacularitat amb la d'un partit de futbol. A veure qui guanya...