S’ha acabat el mundial de futbol, que ja tocava, i ara els mitjans de comunicació podrien dedicar-se a altres esports. Però aquest any no hi ha esdeveniments de gran importància. Només l’Europeu de waterpolo que s’està celebrant a Barcelona, o els campionats continentals de natació a Glasgow i d’atletisme a Berlín del mes vinent.
I això farà que, de ben segur, ara començaran a omplir pàgines i programes parlant de fitxatges, amb quantitats desorbitades, dintre d'aquest “món futbolístic” que té a tanta gent atrapada.
El Mundial ha tornat a demostrar, com les darreres Champions, que no s’ha de fer un gran futbol per guanyar títols en els campionats per eliminatòries. I l’equip de Deschamps, a l'estil Real Madrid, ha guanyat la final fent quatre gols sense fer res de l’altre món. Un gol en pròpia porta i un altre gràcies al VAR, els han obert el camí, i després dos contraatacs per sentenciar. Mentre al davant els croates feien un futbol més atractiu, però sense massa eficàcia davant una bona defensa.
Després de 64 partits no se’n poden recordar pas gaires en què s’hagi viscut un gran espectacle. Emoció sí, però qualitat poqueta. I és que quasi la meitat dels gols que s’han vist han estat a pilota aturada.
Crec que en el món del futbol, a part del VAR, s’han de buscar canvis, com fan en els altres esports d’equip, que millorin l’espectacle... Però, per què fer-ho, si ja omplim els camps?, deuen pensar els seus dirigents.
On també hauria d’haver canvis és el torneig de Wimbledon. Em sembla totalment fora de lloc que un partit duri 6 hores i en el darrer set s’acabi 26-24, encara que per a un dels implicats, Isner, això sigui poca cosa ja que fa uns anys va arribar a un 70-68 en el 5è set.
Però ja se sap que en moltes situacions de la vida això que es vulgui canviar costa d’entendre...
