Fa temps algú em va dir que la millor manera d’encertar el pronòstic del temps era dir que seria semblant al del dia anterior. Així s'obté un alt percentatge d’encert. Només fallaves els dies que canviava respecte a l’anterior, i això no és gaire habitual. Una cosa semblant passa en el món dels esports d’equip. Quan acaba la temporada, tothom intenta acomplir els seus objectius. Per a uns pocs “el temps millorarà” i pujaran de categoria o quedaran campions. Per a uns altres pocs “el temps empitjorarà” i baixaran de categoria. Per a la gran majoria “el temps seguirà sent el mateix” i es mantindran on eren, cosa que tampoc és dolent.
Aquest passat cap de setmana, meteorològicament parlant, el temps va ser molt bo. Això, clar, segons del costat des del que es miri. Per aquells als que els agrada anar a prendre el sol, va ser un bon dia de platja encara en plena primavera. Però no va ser tan bo per als que encara es mantenen en competició i van quedar gairebé deshidratats dintre dels pavellons esportius o corrent darrere d’una pilota sota el sol.
En aquest calorós primer cap de setmana de juny teníem dos punts de principal interès pel que fa a l’esport de casa nostra i a possibles "canvis de temps".
Per un costat l’equip del Club Hoquei Mataró tenia l’oportunitat d’assolir l’ascens a l’OK Lliga. Però depenia d’altres... i ja se sap que això no sol acabar tenint bones conseqüències. L’equip d’Albert Larrea va guanyar, però els equips que havien de fallar no van fer-ho, jugant contra equips que no tenien res en joc. Vaja que per a l’equip mataroní no canviarà la categoria la temporada vinent.
L’altre moment important el teníem al Municipal del Centenari on la UD Cirera jugava l’anada de la promoció d’ascens. Amb un gran ambient a les grades l’equip local va remuntar un 0-2 en els darrers minuts per empatar i per poder anar amb esperances a Badia del Vallès.
En el tram final es van viure moments de tensió, producte dels nervis. Els visitants, que creien tenir el partit guanyat, es van posar nerviosos, en veure's igualats. Alguns seguidors locals van aprofitar per alterar-los encara més. El porter suplent dels visitants per tallar l’acalorament de la discussió va optar per un mètode ben poc ortodox com va ser tirar aigua als seguidors que es ficaven amb ells. Ni uns ni els altres van actuar bé.
Hem de tenir en compte que, tot i que estigui en joc un ascens, estem en un esport no professional i s’ha d’actuar amb la màxima esportivitat tant a dintre com a fora del camp.
És com el temps, sobretot aquest tan benèvol que tenim al Maresme. No és massa greu que faci una mica més de fred o una mica més de calor. Potser l’equip que pugi tindrà una temporada dolenta i en canvi el que es mantingui s’ho passarà la mar de bé a la part alta de la classificació guanyant partits. La vida continua i no ens hem de fer mala sang... Per damunt de tot respectem-nos a dintre i a fora del camp.
