L’argument
En la tercera i última entrega de la trilogia, els nostres protagonistes, esclaus dels seus actes passats, es veuran obligats a treballar per a la màfia si no volen patir les conseqüències. L’aventura els portarà a Tijuana i a Las Vegas.
Diagnòstic
Aquest cop sense un casament i un comiat sobre el que fer girar la pel·lícula, ens podríem imaginar un esdevenir diferent al de la fresca primera part i, divertida però poc original, segona part. Però més enllà d’això, Phillips segueix jugant amb els mateixos elements, tot i que aquests arribin per uns altres motius. El desconeixement i l’anar a cegues dels protagonistes es repeteixen en aquesta nova entrega, com a conseqüència, i sense entrar a valorar si era la intenció o no del director, la pel·lícula torna a veure’s mancada d’originalitat, tal i com va passar a la segona entrega.
En sentit oposat, es manté l’humor cínic i negre, i els actors segueixen sent convincents en els seus rols. Galifianakis segueix semblant aquell ric inconscient que vol representar, per molt que ens sigui senzill encasellar-lo en aquest tipus de paper. Menció especial, com sempre, al nivell de Ken Jong. Divertit, sàdic, compulsiu i inconscient, les aparicions de l’actor asiàtic eleven a un altre nivell la comèdia. De fet, hi trobem alguns instants realment hilarants al llarg del film, amb aquell punt gore tan característic.
En definitiva, si esperem que R3sacón torni a revolucionar el món de la comèdia negra i descarada, ens endurem una gran decepció. No va més enllà del que ens va aportar la magnífica primera part de la trilogia. D’altra banda, sabent del que es tracta, si evitem generar-nos grans expectatives, gaudirem d’un parell d’hores de bon entreteniment davant de la gran pantalla.
