Del nou llibre que l'amic Dani Àlvarez ha escrit sobre Les Santes només me n'han parlat excel·lentment bé. Serà un best seller local de totes totes, que en preparin les successives edicions. Feia falta com a element que, en certa manera, posés ordre al desori de materials que hi havia. Pren cos en forma de llibre amb vocació divulgativa el cos patrimonial de la nostra Festa Major i això em sembla rellevant.
Dos dies després de l'exitosa presentació del llibre, es descobria el cartell de Carnestoltes d'aquest any on Cesc Cruzate disfressa l'últim cartell de Les Santes –de Raúl Roncero, un altre iconografiador de la ciutat– de forma descarada. Té números per ser el cartell més comentat dels últims febrers a la ciutat. Les explicacions de l'artista em semblen convincents i adients. I què millor a Mataró, per fer un cartell del temps de disbauxa, que disfressar l'obra referencial de l'any com és el cartell de Les Santes.
El bon joc d'aquest cartell és, però, a la vegada una notable trapelleria de l'autor –que, insisteixo, és bona– i un indicatiu del pobre relat cultural que tenim tots plegats com a ciutat. M'explico: es torna a referenciar fora de dates una Festa Major a la que sembla que ens vulguem abraçar com ho fa el pirata al pal del vaixell, mentre aquest s'enfonsa.
Si a Mataró no som capaços d'explicar i explotar el nostre patrimoni cultural, social, festiu i compartit sense recórrer a la nostra festa de finals de juliol apareixerà de nou el temut caràcter capcot. Però ho farà amb raó. I amb una actitud tirant a infantil a la que, sembla, tots plegats hi hàgim remullat el cul. "Oh que bé, que ja venen Les Santes" em sembla un argument bàsicament trist. I contraproduent. Mentre enarborem una Festa quasi immòbil com a gran símbol cronifiquem de per si tot el que hi té relació i ens llepem el melic després de mirar-nos-el massa.
Prou Santes i més Mataró, sisplau.
