Tomàs Viñas

Mirant la propaganda de les Jornades de portes obertes d’ESO als Instituts Públics en vaig veure un de nou, l’Institut Escola Mar Mediterrània. En preguntar on era, em van dir que és el canvi de nom de l’escola pública Tomàs Viñas. Si passar a ser escola-institut no és només un nyap per pal·liar el dèficit de places escolars i estalviar-se de fer un nou institut i si hi ha un projecte pedagògic potent i socialment arrelat al barri de Cerdanyola hi estic d’acord.
Quant al canvi de nom. Per què? Els canvis de nom es fan perquè, o bé el nom fa nosa, i crec que no és el cas de l’escolapi Tomàs Viñas i Sala, que en alguns moments de la seva vida va fer de mestre, o bé perquè no interessa perquè el nom no prestigia, no ven. La qual cosa, com penso que si és aquesta, estic en total desacord.
És veritat que a la llarga, després de molts anys, les entitats tenen moments més reeixits i d’altres que no. Però la història de l’escola pública Tomàs Viñas des de la seva creació l’any 1976, gràcies a les lluites del veïnat per tenir al barri una escola que es necessitava amb urgència, va ser la d’una escola compromesa pedagògicament, arrelada al barri i a la ciutat i l’escola de tots i totes. Des de bon començament, salvant els primers moments de certa desorientació, va ser l’escola que, amb un professorat molt compromès en la defensa de l’escola com a servei públic, que havia de ser de la màxima qualitat, i d’unes mares i pares sempre compromesos en les lluites per garantir aquesta qualitat. Vam aconseguir una escola de prestigi al barri i la ciutat.
Recordo com, ja en els anys 70, en una assemblea de pares i mares es va decidir que fos laica, que la religió era un tema de l’àmbit privat. Per afavorir l’arrelament del nostre alumnat vam construir la nostra estimada geganta, “la Tomasa”, que en aquells temps era portada per alumnes de l’escola i que va ser la segona que es va fer de totes les escoles de Mataró. Va ser l’escola reivindicativa per aconseguir les millores que repercutirien en la qualitat de l’ensenyament; lluites per aconseguir més mestres, per aconseguir l’escola infantil i no els barracots que vam patir anys i panys, que les suplències fossin immediates, més recursos econòmics... els pares i les mares feien costat en la defensa d’aquestes i altres qüestions.
Però sobretot va ser l’escola de tots i totes. Mai es va posar impediments a l’entrada de l’alumnat ni que fos per capacitacions, procedència o qualsevol altre aspecte que discriminés.
Podria allargar-me en fer lloances de l’escola pública Tomàs Viñas, però ultrapassaria aquest article.
Simplement, per acabar, faig una crida a les administracions perquè no li canvieu el nom. Molts mestres, pares, mares i alumnes estem orgullosos d’haver estat a l’escola pública Tomàs Viñas.