En Ramon va néixer el 1931, amb la instauració de la República. Com el país, va tenir una infantesa molt complicada. Als 14 anys va entrar d’aprenent en un petit taller, d’en Valdés, i als 19 anys, desprès de la mili, a l’Albo. Allà, a base de curiositat, intel·ligència i capacitat de treball, va anar escalant posicions fins esdevenir cap de la secció d’afinadors (el tècnic responsable de posar a punt les maquines i posar-les en marxa). En els anys 40,s i 50,s, els antics tallers de reparació de maquines de punt van superar la tristor de l’autarquia i van protagonitzar una brillant transformació cap a la construcció de maquinaria per fabricar mitjons i mitges.
Tallers Albo va ser capdavanter, competint amb les empreses italianes com Santoni o Lonatti, que lideraven els mercats mundials. En els anys 60,s en Ramon era responsable de posar en marxa i ensenyar el funcionament de las maquines Links Albo en indrets tan diversos com Xipre, Leicester o Carolina del Nord i del Sud, als USA, i a les fires ITMA en que tallers Albo exposava les seves màquines. La seva intel·ligència innata, que s’apreciava sobretot en la seva capacitat d’improvisació, era molt valorada, però ell va resistir sempre les proposicions per expatriar-se i es va mantenir fidel a l’empresa.
Els grans avanços tècnics i de productivitat de les maquines, que van passar de fer un mitjó cada 5 minuts a fer-lo cada 1,5 minuts i acabar-lo automàticament, juntament amb la creixent durabilitat dels nous fils per a les mitges, va comportar la caiguda del mercat i una ràpida transformació dels tallers cap a la producció de maquinaria circular. En Ramon, perseverant e innovador, va dedicar-se a transformar les antigues maquines de fer mitjons vers la fabricació d’altres productes, i trobar-les així, una segona vida.
En Ramon va ser un mestre pels joves, com en Mariano Roy, en Saturi Mela i tants d’altres, que van fer carrera a Albo o en d’altres tallers de Mataró. Però el seu tret més característic era el seu ferm sentit de l’amistat, sobretot amb els seus amics de l’anima, en Milio Albo i en Jordi Piera, tant a dins com a fora del taller. Això, juntament amb l’amor pel seu ofici, el van portar a col·laborar entusiàsticament en posar de nou en funcionament antigues maquines que havien passat a formar part del Nou Museu de gènere de punt de Mataró.
El dia de la inauguració, quan el vàrem visitar conjuntament, tinguérem ocasió de compartir la seva felicitat per que la ciutat pogués gaudir dels seus moments industrials mes esplèndids.
'Descansa en pau, amic'.
Josep Patau i Pere Lleonart
