‘Fa uns dies, mentre comprava quatre coses ben ràpid al supermercat, vaig trobar-me una amiga. Tot i que les dues teníem pressa, ens vam parar a comentar la jugada. Mentre resumíem les nostres vides amb quatre frases i les mans carregades de bosses, em va explicar que havia hagut de portar la seva filla al metge perquè tenia marejos i no acabava d’estar fina.
Després d’examinar-la i fer-li quatre preguntes el metge ho va veure clar: la seva filla estava estressada. Això no seria destacable si no fos perquè la petita no deu tenir més de 10 anys. I m’he recordat de quan jo era adolescent i amb només 14 o 15 anys tenia atacs d’ansietat perquè el meu ritme de vida i els estudis em superaven.
I no era perquè no tingués una família fantàstica que em cuidava i m’ajudava, igual que la filla de la meva amiga, sinó perquè la societat i el món en el qual vivia – i visc– m’empenyien a fer moltes coses, no parar mai i buscar sempre l’excel·lència en tot el que feia.
Abans l’estrès era poc freqüent, però amb el ritme de vida actual, gairebé tothom en pateix. Anem tot el dia amunt i avall, intentant arribar a l’hora a les mil obligacions que nosaltres mateixos ens imposem, intentant assolir tot allò que ens hem proposat, procurant mantenir les expectatives i sense abaixar la guàrdia. I quan parlem amb algun amic, no hi ha dia que no comentem com de cansats estem i quantes coses encara hem de fer.
I és que, des de ben petits, no ens ensenyen a gaudir del temps lliure i a no fer res, a descansar, a pensar, a somniar. Ens omplen les tardes de deures i exàmens a estudiar, ens diuen que hem de treure bones notes i que hem d’aprofitar el temps. I cada vegada juguem menys a la plaça, cantem menys cançons, llegim menys llibres, dormim menys i riem menys. La societat ens empeny a ser productius i, a mesura que ens fem grans, les obligacions creixen.
Potser la solució de tot plegat seria, simplement, prendre consciència de la importància de tenir temps per a nosaltres. Parar el motor una estona cada dia, buscar temps per fer allò que ens agrada. Provar la meditació, el ioga, el mindfulness o qualsevol d’aquestes activitats que ajuden a sentir benestar. O potser el millor és, simplement, aprendre a no fer res.
