Fa uns dies em vaig emportar una sorpresa interessant entrevistant a una personalitat amb un càrrec important. Cap al final de l'entrevista li vaig preguntar què és el que feia per entretenir-se. La seva resposta va ser cuinar. Potser això no és sorprenent però l'explicació que acompanyava a la resposta sí. Resulta que com és normal la seva agenda està molt atapeïda i el seu temps és limitat a tal punt que alguna vegada realitza jornades de 19 hores.
Però això són figues d'un altre paner. El sorprenent és que no solament li entreté cuinar sinó tot el que comporta fer-ho. D'entrada cuinar és una cosa que es fa sense límit de temps. Per aquest motiu cuina a la nit. Pots estar cuinant sense pensar que després hauràs d'anar aquí o allí. Quan ja estàs a casa és de nit i et poses a cuinar solament el somni és el que et pot preocupar.
Per tant sembla com si el temps es detingués i pots tornar a gaudir d'aquest. Hem de sumar a la realitat de poder gaudir del temps, la de poder gaudir de la creativitat, de la desconnexió de qualsevol preocupació, de la sensació de pau i felicitat d'estar a casa amb els teus i sobretot de la calma.
Si hi ha alguna cosa que podem aprendre d'això és que tots necessitem en la vida moments com els que aquesta persona aconsegueix cuinant. Per tant troba el teu moment, la teva petita passió i assaboreix la vida.