La societat actual es caracteritza per la seva dependència amb les drogues. La més clara d’elles és la de l’ús del tabac. Condiciona a les persones que volen deixar de fumar i no poden. Aquesta dependència és tan gran, que tot i l’avís mostrant una calavera indicant que el tabac mata, els fumadors es veuen incapaços de deixar-ho, amb l’agreujant, de que quan més se’ls avisa del seu perill, més fumen. Per deixar-ho cal superar la dependència amb una clara voluntat psicològica, capaç d’anul·lar la droga-adicció. Afortunadament, amb la prohibició de fumar en llocs públics, el perill dels fumadors cada vegada els afecta més a ells i no als altres.
Hi ha però altres drogues més sofisticades com l’adoctrinament psicològic del neoliberalisme. Una espècie d’idolatria que condiciona a las persones a voler ser cada vegada més riques, per augmentar el seu poder i seguir dominant els altres. A l’ídol dels diners es sacrifica tot el que humanament podria tenir sentit en la vida, per aconseguir l’èxit personal econòmic, al preu que sigui. El fals ídol del diner és la mesura de totes les coses i fora d’ell res no existeix.
Amb l’adoctrinament del déu del diners però no n’hi ha prou. És necessari generar una nova dependència, la droga del consumisme, que va molt aparellada amb el no pensar. Finalment ens trobem amb la droga de l’individualisme, la de que a mi, ningú m’ha de dir el que he de fer. La droga-adicció psicològica acaba generant una societat adormida que no pensa i no creu en res.
