Si fem una petita mirada històrica enrere, constatem l’existència d’un potent teixit associatiu, creat pels nostres besavis, que en un sistema polític en el qual els ciutadans pagaven pocs impostos i no gaudien dels beneficis de l’actual estat del benestar, havien de recórrer als seus propis recursos econòmics i humans per sobreviure.
En aquests moments, que clarament s’observa una davallada d’aquest estat del benestar, la societat civil s’ha de tornar a mobilitzar, replantejant l’administració pública dels recursos econòmics, generats pel pagament d’impostos, que els nostres besavis no havien de pagar. Cal establir unes noves relacions entre els governants i els governats.
Per exemple, en l’àmbit municipal, és del tot inacceptable i rebutjable és que els diners municipals no es destinin prioritàriament a afrontar la xacra de l’atur, amb tot tipus de mesures efectives que serveixen realment per promoure i potenciar la creació de llocs de treball.
Amb aquesta finalitat les persones aturades majors de 40 anys, s’haurien d’organitzar per recuperar la il·lusió i autoestima, necessària per negociar amb els governs municipals, la realització d’accions positives concretes i no demagògiques, per superar la seva negativa situació. També es podrien crear Consells Ciutadans Municipals per fomentar la participació a escala local, de tots els ciutadans interessats a conèixer, debatre i resoldre tots aquells temes comunitaris, que de manera assembleària els mateixos ciutadans decideixin tractar.
