Fa 25 anys escrivia la primera columna a la revista TOT MATARO. Era el núm. 368 dins la setmana de 18-26 de juny de 1988. Va ser la gran oferta generosa del fundador de la revista: Fernando Rodríguez.
Una persona intel·ligent que deia i feia. Era coherent. Em va dir: Vostè té moltes coses a dir. M’havia conegut com a professor de COU a Santa Anna el curs 1972-73. “Té moltes coses a dir”, ho he sentit i m’ho han dit moltes vegades. Però ell hi va afegir: “Li ofereixo com a plataforma la meva revista. Hi pot escriure”... I això va ser la novetat. Dir i fer. I així ho he anat fent al llarg de 25 anys. Com també ho vaig fer a Crònica de Mataró fins a desaparèixer. Després al diari digital de Mataró fins a desaparèixer també. I ara al meu blog: http://lacomunidad.elpais.com/jaumepatuel.
Sé que moltes persones em llegeixen les columnes. M’ho diuen. M’ho escriuen o ho comenten a internet a través del web www.totmataró.cat. Com d’altres que retallen les columnes i les guarden, em consta. I altres vénen a la consulta. És tot un estímul per continuar transferint els meus pensaments, idees.
No tothom està d`acord amb les meves aportacions. Per sort!!!! I per tant, molt bon senyal. La capacitat crítica està en funció, en marxa. És a dir, poder pensar per un mateix. Avui dia, moltíssimes persones són altaveus (repeteixen) i no micròfons (originals o pensament propi).
Cayo Plinio Cecilio Segon, o Plini, el jove (61-113d.C.), escriptor, advocat i científic de l’antiga Roma, deia: “No hi ha un llibre tan dolent que no serveixi per a alguna cosa”. Comparteixo aquesta idea totalment. Com també la de Noam Chomsky:”La necessitat d’humiliar els que gosen alçar el cap és un element indissociable de la mentalitat imperialista”. Alçar el cap pot significar la persona que pensa per si mateixa.
Agraeixo des d’aquesta columna, als 25 anys d’escriure-la, l’atenció de les persones lectores com també de la comprensió, amabilitat en permetre’m continuar aquesta taleia tant a la Mari Carme, editora, com a l’Antoni, director, fills de Fernando Rodríguez.
No oblidem que la ingratitud és la amnèsia (falta de memòria) del cor.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
