Català o Castellà?

Concepte d'estat lliure, pluralitat dins el món hispànic

Blocs, apunts psicologics-català o castellà

El fet de parlar català no vol dir que tinguis mentalitat catalana ni per parlar castellà vol dir que tinguis mentalitat castellana. Si no recordem la història de l’assetjament a Barcelona. Els botiflers, que eren catalans, volien en Felip V, i renunciar a les seves llibertats per interessos de poder i economia. No al costat del poble.


Ens trobem davant d’un problema de mentalitat oberta o tancada. Felip V (nét de Lluís XIV: El rei sol o l’estat sóc jo) havia après del seu avi: res de diàleg, res de pacte, res de negociació. Tot centralitzat. La llei del més fort. I aquesta era també la mentalitat de molts castellans (Comte duc d’Olivares, entre d’altres) i d’alguns catalans (una part de la clerecia i de la burgesia. Seguretat de la seva economia o poder). I Felip V va signar amb el rei Carles, que va morir sense successió, que respectaria les institucions catalanes, però res de res. I així ho ha fet i continua fent-ho la línia borbònica present i futura.
Parlant castellà es pot tenir la ment oberta, al diàleg, al pacte.

Així a Castella tenim “Los comuneros”. I quantes persones de parla castellana i escampats arreu de la pell de brau estan d’acord amb el que passa a Catalunya: Dret a decidir!! I per això el poble de Catalunya, Barcelona, va lluitar amb altres nacions de l’estat espanyol en contra de la mentalitat borbònica: Centralitzadora i anul·ladora de tota identitat que no fos com ella. I Catalunya va estar al costat de l’Espanya lliure, el 1714. No problema de dinastia sinó de CONCEPTE D’ESTAT LLIURE, RESPECTUÓS, NO CENTRALITZAT. Amb altres paraules: PLURALITAT DINS EL MÓN HISPÀNIC. Tot el contrari de Felip V. Per això aquest rei mai va suportar Catalunya que lluitava per les seves llibertats institucionals que tenia de feia segles. I així s’expliquen els atacs brutals, inhumans, agressius al poble català de part de Felip V i dels seus seguidors.

D’aquí ve la demanda de llibertat de poder votar el dret a decidir, que la mentalitat borbònica centralitzadora o castellana (parlant català com castellà) no volen que es faci una CATALUNYA AMB LES SEVES PRÒPIES INSTITUCIONS. Una Catalunya normal. I la gran trampa és escudar-se en la Carta Magna del 1978. I que no accepten que està en plena crisi. Ni que fos la Bíblia!

I ara el País Basc: Dret a decidir. Dit també en castellà i no tenen la ment tancada.

Jaume Patuel i Puig

Pedapsicogog. Psicoanalista psicòleg-psicoterapeuta.
jpatuel@copc.cat