La vida ensenya que la gent és amable si jo soc amable, que les persones estan tristes si estic trist, que tots em volen si jo els vull, que tots són dolents si jo els odio, que hi ha rostres somrients si jo els somric, que hi ha rostres amargs si soc un/a amargat/da...
Que el món és feliç si jo soc feliç, que la gent s’enutja si jo soc un/a enutjós/sa, que les persones són agraïdes si jo soc agraït. La vida és com un mirall. I tot això és salut mental. Equilibri del cor i el cap. Vida serena i tranquil·la.
És un dels aspectes que té la definició de salut mental (núm. 1613): L’entorn. L’ambient.
I aquest entorn o ambient també el fa cada persona en particular. I la família és el nucli bàsic i principal.
Tot el que fem té repercussió d’una forma o una altra, en el nostre entorn i més enllà.
Cada ésser humà té el seu lloc a l’Univers: És tota una xarxa comunicativa. I en cada part o nus hi ha el tot.
I per això: L’estudi de l’Univers és un viatge per autodescobrir-nos.
