La paraula “integral” es fa servir molt. I vol indicar-nos que s’ha de tenir en compte totes les dimensions de l’ésser humà. Podríem dir-ho d’una altra forma, ¿en lloc de ser éssers humans, no seria millor “ser humà”?
Doncs bé, si es vol ser humà cal tenir molt en compte la interioritat. Una dimensió de silenci, d’introspecció, de saber auscultar-nos. Callar. El vertigen, el soroll, la rapidesa, la xarxa social tècnica i tantes altres eines que hi ha i es tenen, es mengen els moments que abans no “hi havia res a fer”. I era un repòs. Ara sempre s’està connectat.
Però l’enemic del silenci interior és la infoxicació. I segons wikipedia vol dir l’excés d’informació que provoca en el receptor una incapacitat per comprendre-la i assimilar-la o bé per prendre una decisió o per romandre ben informat sobre un tema concret. El receptor estat abocat a un estat de desconcert i inoperància personal en l’àmbit laboral, formatiu o cultural. Sovint se’l relaciona amb formes de comunicació mitjançada per ordinadors com ara el correu electrònic o el web o els wahtsapps. El terme equivalent serien “sobrecàrrega informativa” .
I aquest ambient o societat de la TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació) ens demana uns moments per a cadascú/na de nosaltres de tenir un silenci interior. Un espai mental. Poder pensar per si mateix. Cosa ben difícil, però totalment necessària!!!
I no en parlo perquè sigui una dimensió que no és necessària, sinó tot el contrari. Si no hi ha silenci interior...l’equilibració o l’harmonia mental es trobarà desestabilitzada, desequilibrada, desguitarrada. Angúnia o neguit o angoixa per una part. O moments de tristesa i manca d’alegria per una altra.
I aleshores, crec que s’hauria de demanar als centres educatius una formació de la qualitat (cualidad) humana interior de tot ésser humà. Trobar-se amb si mateix a través del silenci. I això és experiència a realitzar. I que en molts llocs ja es fa.
