El món emocional és com l’aire. L’aire impregna l’ambient. L’aire d’una cambra o estança tancada o amb molta gent, cal airejar-lo, si no és tòxic. Els pulmons respiren aire contaminat. A l’ambient es respira segons els estats d’ànims emocionals.
Tothom té experiència d’un ambient emocional rar o tòxic o molest: els rostres, les mirades, els cossos tensos, la tonalitat agressiva. I pitjor, els crits, les males paraules, els gestos agressius, tot això produeix un ambient on es respira emocionalment molt malament.
Doncs bé, la infància, nens i nenes, així com en el món de l’adolescència, tant a casa, a les escoles com als grups, l’ambient que es respira emocionalment dóna una forma de viure o una altra.
Així,...
Si un nen o nena viu amb les crítiques negatives, aprèn a condemnar.
Si un nen o nena viu amb hostilitat o agressivitat, aprèn a barallar-se.
Si un nen o nena viu amb el ridícul o desqualificació, aprèn a ser tímid.
Si un nen o nena viu amb la tolerància o respecte, aprèn a ser pacient.
Si un nen o nena viu amb l’aplaudiment o crítica constructiva, aprèn a confiar.
Si un nen o nena viu amb l’elogi o respecte, aprèn a apreciar.
Si un nen o nena viu amb la seguretat o certesa, aprèn a tenir fe.
Si un nen o nena viu amb l’aprovació o afirmació, aprèn a agradar-se.
Si un nen o nena viu amb l’acceptació i l’amistat, aprèn a trobar amor al món.
Si un nen o nena viu en un ambient càlid, amorós, tendre, aprèn a crear-lo.
Si un nen o nena viu en un ambient autoritari, dictador, aprèn a ser autoritari.
Si un nen o nena viu en un ambient sense diàleg, aprèn a ser submís/a.
Si un nen o nena viu en un ambient on es respectat/da, aprèn i sabrà respectar el dret a decidir dels altres.
