El mal d’esquena és un dels dolors més comuns. I les emocions poden ser l’origen d’aquests dolors. Aleshores cal saber indagar a l’interior i veure quines són les causes, no físiques, sinó psíquiques o emocionals. I intentar eliminar-les. Molt fàcil d’escriure i de dir, però no així a la realitat. És un treball personal i no fàcil a vegades.
El resultat d’un estudi fet per la Dra. María Isabel Heraso, cap del servei d’Unitat de l’Hospital Sant Francesc d’Assís de Madrid afirma que les emocions són el principal origen dels problemes d’esquena. Per a aquesta especialista, que és autora d’un llibre el títol del qual és ‘Vivir bien sin dolor de espalda’, parla d’un ‘triangle del dolor’ en el que intervenen les alteracions de l’ànim (desànim, animositat), la ment (pensaments tòxics: ansietat, por o estrès) i físiques (dolor i malaltia) que porta una combinació física i emocional.
Com a orientació pot ser aquesta: Quan se senti un petit dolor, cal enfrontar-lo immediatament. No deixar-lo passar. És aleshores quan és més fàcil veure el motiu emocional. El cos parla quan l’ego no s’hi fixa o no vol saber què passa. Una lumbàlgia, un mal de cap i d’altres quotidians. El dolor és una alarma a escoltar. Una altra alarma és l’estrès. El desordre de la vida quotidiana. I la persona lectora pot fer la seva llisteta...
Cal arranjar tot això només amb medicaments? O no caldria poder parlar amb algú sincerament? Amb qui confiar-se sense ser jutjat/da? La corporalitat manifesta i expressa allò que emocionalment no va bé. Per què? Perquè cos i emocions són el mateix. I la paraula és el mitjà de conèixer-lo.
Que bé tenir l’amic íntim o l’amiga íntima amb qui poder parlar de tot. Ja ho diu un llibre de saviesa: Qui té un amic, té un tresor. I si no n’hi ha prou, buscar altres camins, que n’hi ha. I a vegades, malauradament, només podrà ser el camí dels medicaments...
És millor això que res.