Hi ha un autor molt important: Paul EKMAN (1934). És psicòleg social nord-americà que ha estudiat molt bé les emocions.
A més de recordar les emocions bàsiques, les tradicionals o primàries, aquest autor en posa unes altres que també les considera bàsiques. Ell ha fet l’estudi en diverses cultures, unes 20. I hi ha reaccions que no són culturals sinó biològiques. Corresponen a tot ésser humà.
Dins les emocions primàries es troben la ràbia, la por, la pena, l’alegria, el fàstic i la sorpresa. Així ho afirmava el 1972. Però el 1990 en va classificar unes quinze. Fruit del treball de camp o observació. I així va afegir: l’ansietat, l’avorriment, el ressentiment, la pietat, la confusió, la decepció, la vergonya, la gratitud, la culpabilitat, la nostàlgia, l’esperança, l’interès, la gelosia, la malenconia i l’admiració. Tot un bon reguitzell o ram d’emocions.
Però és un ram biològic, universal. Tot això ens porta a tenir en compte el nostre món emocional, que és dinàmic i empeny a créixer. I bàsicament cal l’autocontrol per poder-lo gestionar bé i sigui beneficiós per a un/a mateix/a i per a la relació amb les altres persones. L’alteritat o la relació amb els altres és la font de creixement i maduració.
L’autocontrol comporta uns passos:
1. Conèixer les emocions.
2. Saber elegir.
3. Saber ser sensibles i
4. Saber esperar abans d’actuar.
Hi ha el conte que explica que és més fàcil caçar mosques amb una gota de mel que amb un barril de vinagre.
Avui en dia es considera que hi ha molta manca d’autocontrol. Es confon agressivitat i violència amb ser una persona enèrgica i segura de si mateixa. Una persona amb personalitat no li cal ni cridar ni insultar ni ser violenta o agressiva. Què ens fa pensar tot això, avui en dia? Les emocions elaborades i treballades ens porten al món del sentiment.
La persona que és sensible, no vol dir, ni de bon tros, que sigui dèbil o fràgil. I la persona sensible i madura porta sempre al diàleg i no a la imposició o dictadura. Aquestes darreres són expressió de feblesa i fragilitat. Per no dir de por.
