El TOC és el trastorn obsessiu compulsiu on la presència d’idees, imatges, impulsos o pensaments que apareixen d’una forma totalment involuntària o per motius inconscients. A més, la persona no és capaç de controlar ni de treure-se’ls de la ment. Això porta a nivells d’estrès, ansietat i a vegades angoixa. En els casos clínics greus són pors a contraure una malaltia (per contacte físic, per tocar algun objecte, fer servir coberts d’una altra persona).
Por a realitzar actes agressius (cridar paraules obscenes, ferir un nen, violar una nena, blasfemar sobre déu...). Obsessions sexuals (por a la seva homosexualitat, imatges pornogràfiques de forma contínua). I podríem afegir una llarga llista, que tampoc és l’objectiu d’aquesta columna.
Hi ha moltes persones que sense caure en el TOC tenen un comportament semblant, fruit d’obsessions no intenses. I així fa la pregunta moltes vegades o un mateix acte diverses vegades. En terme més col·loquial: Cadascú o cadascuna té les seves pròpies manies, que no són patològiques ni malalties. Els mateixos actes de forma repetitiva, però tampoc greus. Aquestes persones a vegades molesten perquè repeteixen o fan les coses massa vegades. Certament difícil de conviure amb aquestes persones. Cal molta paciència, mà esquerra i sobre tot bon humor.
Certament aquests pensaments intrusius són molestos. No permeten viure una vida tranquil·la. Davant d’això o hi ha un treball personal molt conscient de buscar les pròpies estratègies o demanar un ajut psíquic que pot, certament, alleugerar aquest patiment, en el fons inútil i molt molest.
Els símptomes i la importància que implica el TOC, en tant que quadre clínic, es pot presentar a qualsevulla edat. El TOC pot presentar discapacitats o incapacitats greus. Però en tant que mania pot dificultar viure bé i en pau amb un /a mateix/a. La OMS la inclou entre les 20 primeres malalties i entre les 5 malalties psíquiques més comunes. I en tant que tendència és molt més nombrosa.
Una idea clara és que davant d’aquestes persones amb el TOC o tendència no cal enfadar-s’hi perquè no depèn de la seva voluntat i bona intenció. Les motivacions són més profundes i a nivell inconscient. Aquestes pulsions dominen la personalitat. I les primeres a patir són elles mateixes. Comprensió i bon tarannà.
