Qui no té problemes? Tota persona sana i normal en té. Qui més qui menys, tothom porta la seva motxilla a l’esquena. Així i tot, són persones amb qui es pot parlar, dialogar, canviar impressions, etc... persones madures.
No succeeix així amb la persona problemàtica, que creu que no té cap problema en canvi sí que els tenen els altres. Però no és una persona malalta. És difícil dialogar amb ella, sempre tenen la raó. I a vegades són persones que enfonsen. I tal volta són pares que fan sentir malament els fills perquè volen marxar de casa i ser grans. Ser autònoms. Són pares que els frenen, els protegeixen i sobretot: La fillada, el fill o la filla, ha de ser com el pare o la mare diuen. I ha de creure perquè els pares mai s’equivoquen. Quant de mal fan. I qui diu pares, diu tota persona que té certa mena d’autoritat i poder sobre altres persones. Una certa immaduresa important en la seva personalitat.
Hi ha una altra paraula que s’ha posat de moda: Persones tòxiques. I així ho he trobat a la revista info XF: maig-juny 2015. El text diu que les persones tòxiques poden ser encantadores, i fins i tot poden ser molt atentes, sempre que obtinguin un benefici. I cal veure com es comporten i reaccionen quan no aconsegueixen el que volen.
A més, les persones tòxiques mai no tenen la culpa de res. Sempre troben culpables i excuses per justificar els seus errors. Manipulen els altres i menteixen per tal de fer-se amb la seva. I creen, sense elles adonar-se, un clima tòxic, dolent, enrarit. Estar al seu costat els altres no s’hi troben còmodes. Hi ha un malestar.
Convé posicionar-se emocionalment i de forma adequada davant de les persones problemàtiques i tòxiques. Tasca gens fàcil segons en quins llocs, però convé estar molt amatent. I més si és en la parella.
