Unes emocions viscudes per tothom són amor/odi, enveja/gratitud. Dues cares de la mateixa moneda. El contrari d’aquesta moneda és la indiferència, que és una altra moneda.
Són emocions bàsiques o primàries. Imprescindibles per a créixer i madurar.
Amor i odi indiquen que hi ha un lligam, una relació, encara que sigui desconeguda o profunda, però existeix.
He trobat uns verbs dedicats a l’amor i odi. Els vull compartir perquè ens poden ajudar a reflexionar i “elaborar” les emocions perquè esdevinguin uns sentiments constructius i positius. Nodreixen al mateix temps una alta autoestimació. Forgen el caràcter, la personalitat. I, al fons, una vida més feliç, equilibrada i raonable.
L’amor encoratja. L’odi desanima.
L’amor somriu. L’odi rondina.
L’amor atrau. L’odi rebutja.
L’amor confia. L’odi sospita.
L’amor entendreix. L’odi engallardeix.
L’amor canta. L’odi espanta.
L’amor tranquil·litza. L’odi altera.
L’amor fa silenci. L’odi crida.
L’amor construeix. L’odi destrueix.
L’amor espera. L’odi desespera.
L’amor consola. L’odi exaspera.
L’amor suavitza. L’odi irrita.
L’amor és dolç. L’odi és amarg.
L’amor és veraç. L’odi és mentider.
L’amor perdona. L’odi intriga.
L’amor és sublim. L’odi és trist.
L’amor és....... L’odi és....
I l’odi, l’enveja, la gelosia només se superen amb l’amor, generositat i gratitud.
La vida i l’experiència de cadascú poden continuar posant més verbs.
