No es neix humà. Se n'aprèn. Per això existeixen els mites, les llegendes. Expliquen, no com es va fer, sinó que hi ha una dinàmica que hi porta. Les formes són diferents en cada cultura. Per això el mite no s'ha de prendre mai al peu de la lletra.
Exemple, la Bíblia per als qui la coneixen explica com van ser creats Adam i Eva. Però no és històric. És una forma de narrar en el món judeocristià de com va fer-ho Déu. Cal prendre l'esperit: Què vol dir? Moltes persones m'ho han dit: Ens han enganyat. Ni molt menys. Els mites són narracions humanes fetes pels humans per als humans. I com la bíblia, les altres religions.
Prenem un mite actual que ningú se l'agafa al peu de la lletra, però sap treure'n lliçons, pensaments, ensenyances. EL PETIT PRINCEP d'Antoine de Saint Exupéry (1900-1944). Qui no el conegui, li recomano vivament que el llegeixi. És curt, però molt ric. Un mite actual o modern que porta a valorar, a mostrar la qualitat humana profunda, la interioritat. Allò pel que l'Ésser Humà és Ésser humà: Ser ell mateix. I reflecteix: Comprensió, estimació, respecte, dignitat, confiança, etc. I afirma: Allò més profundament humà és invisible.
Hi ha molts camins per cultivar aquesta qualitat humana profunda o interioritat. No només la religió, sinó també la música, l'art, la poesia, les matemàtiques, la literatura, la filosofia, la psicologia, el dret. Tot afavoreix travessar els diferents nivells de consciència.
