Ens cal i molt a la cultura cientÍfico-tècnica inventar contes, mites, narracions per tal d'ajudar a créixer, madurar a l'Ésser Humà.
Només expliquen el funcionament de la màquina, àdhuc la humana. Explicar és clarificar tècniques. Una explicació lògica i de funcionament maquinal. Narrar és fer emergir valors o virtuts o qualitats per esdevenir una persona més afable, cordial, servicial, etc. Narrar la història de cada persona.
Com indicava a la columna 1747 del mite del Petit Príncep, o el mite del titànic (1752), històrics o no, emergeixen ensenyances, que cada persona lectora pot extraure. Els contes/mites són necessaris, no únicament per a la infantesa, sinó també a l'adolescència i la joventut. Als adults també els cal una axiologia o escala de valors.
Certament, vulguem o no, la societat tècnica i capitalista els presenta: valors i antivalors. Es diu que no hi ha valors. Penso que ha caigut una escala de valors. Tots dispersos, com les peces d'un puzle. Cal fer una escala nova o un nou model de puzle per a poder anar cap a una vida millor ara i aquí. L'única que tenim. I tot valor ha de respondre a les dimensions vitals i existencials, si no és paraula buida. Abans se'n deia virtut, ser educat. Ara és regular les emocions.
En resum: SAPERE AUDE: atreveix-te a pensar per tu mateix. Hom ha de poder passar del món imaginari al món real.
