Aconseguit: respirar, dormir, moure's, menjar, relacions sexuals... aleshores els interessos van cap més a munt. Necessitats igualment importants per a la supervivència.
Aquest nou esglaó se'n diu SEGURETAT. Quines són? Sentir-se segur, sentir-se protegit de certs perills. La de tenir un sostre, tenir un treball remunerat, tenir lleis i límits. L'Ésser Humà (EH) vol ser lliure, però alhora vol estabilitat i seguretat. Vol ser lliure dels perills. I no vol viure amb angoixa, ansietat.
Podem comprendre que totes aquestes necessitats que són també elementals cal que el cos estigui preparat per a fer-ne front. Ho podrem comprendre molt bé observant el nadó i els infants. I això que observem, en un altre nivell ho viuen els adults.
El nen petit en sentir el tro, s'espanta. La veu de l'adult el tranquil·litza. És l'educació. La forma de viure. Si el nen no és educat al soroll del tro, com ho fan certes cultures, li donarà un sentir sagrat. I qui diu un tro, diu d'altres alteracions físiques o mentals.
L'EH a vegades prefereix sacrificar la llibertat per la seguretat. Obrim els ulls i podem contemplar-ho avui. Abans la seguretat que la llibertat.
I per aquí ve el malestar (la neurosi) i acció incontrolable (compulsiva).
Aquests nivells, com és ben lògic, mai desapareixen, sortosament, però cal saber-los gestionar.
