Ser estimat, considerat, reconegut. A més, la pertinença a un grup: la família o amics. Àdhuc al treball. Soledat i aïllament són insuportables.
Amb altres paraules, quan les necessitats primeres (fisiològiques) i segones (seguretat) estan més o menys satisfetes, venen unes altres: el tercer esglaó. És a dir, estimació i pertinença.
Això es pot veure ben clar als infants i adolescència. La importància dels amics o del grup. Però també hi ha el costat negatiu que s'ha de conèixer. A vegades es viu de forma exagerada i susceptible. La soledat, les ansietats socials, la por a la gent. A la nostra vida quotidiana es busquen aquests desitjos o necessitats amb l'amic, la parella, els grups socials.
L'ésser humà és ésser de pertinença, I no diguem a nivell social o classe social i negativament amb les exclusions. Avui dia es veu de forma molt diferent en aquest món canviant. Com també, de forma molt important, com a Poble, on entra la terra i la identitat.
L'intent de negar la pertinença es viu com una alienació. Emergeix la lluita. Podem constatar aquest esglaó de necessitats que no són materials ni tangibles, però ben reals. Cal aquí tot un esforç social per portar-les a terme de forma cívica, educada, respectuosa. I en ser múltiples els afectes, cal lluitar contra l'exclusió i acceptar la diferència. Això porta a un altre esglaó.
