Una mare, intuïtiva, em deia a la consulta: "Res de medicaments al meu fill. No me'n fio". I tenia raó. El nen no li va caldre cap mena de "ritalín".
O com l'altra mare: "El nen hauria de prendre alguna cosa per estar quiet. Així, "jo" estaria més tranquil·la perquè no es mouria tant". La teràpia va ser suficient. Calia un canvi "pedagògic" de la mare.
Entenc que abans de posar aquesta etiqueta a un subjecte s'ha d'anar amb molta cura. Encara que tingui 46 anys. Les etiquetes psiquiàtriques marquen. La gran tendència avui sembla ser MEDICALITZAR les dificultats inherents a tot creixement i a la vida que són de l'ordre emocional i cognitiu. Les dificultats en vincles o relacions emocionals, els aspectes cognitius i comportamentals, pertanyen, a l'àmbit del món psíquic. La solució immediata no ha de ser "medicalitzar amb ritalín". Tal volta, la psicoteràpia-pedagògica sigui el camí més adequat.
No és el mateix: un/a nen/a amb problemes (dificultats), que un/a nen/a problemàtic/a. És molt diferent. Els medicaments "drogues" no són la solució al creixement integral.
A més és cert i totalment nou el món de les "màquines". No hi ha criteris pedagògics comprovats amb el món de les TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació). Què es fa? França, prohibir el mòbil a l'escola. Catalunya: aprendre-hi a fer-ne un bon ús. Qui té raó?
