La democràcia es basa no només en la llei sinó també amb la raó. La democràcia no és l'imperi de la llei, sinó el poder del poble que és representatiu o participatiu.
La raonabilitat és l'eina a discernir les lleis. No hi ha cap llei absoluta. No hi ha cap llei caiguda del cel ni divina. Tota llei és fruit del cervell humà i culturalitzada. Per tant, no es pot esdevenir esclau de la llei.
La justícia és per a saber interpretar i aplicar bé la llei, de forma raonable i saber diferenciar, distingir. Per fer aquest rol, cal molta Saviesa o raonabilitat i no tant la racionalitat.
El que l'aplica (pares, mestres i etc.) no ha d'oblidar que hi ha molts filtres personals conscients i inconscients, com socials i ideològics que poden pervertir l'aplicació de la llei. Aquest gran món inconscient personal i col·lectiu que no s'accepta. I l'ego rebutja perquè el qüestiona. Cal LA SERENOR per saber allò que no es pot canviar. EL CORATGE per poder dur a terme el que es pot canviar. LA SAVIESA en saber-ho diferenciar. Aquesta actitud humana madura és fruit de silenci, reflexió, diàleg i no de la pura memòria cognitiva.
LAO-TSÉ, mestre taoista afirma que: "Dels bons líders, la gent no nota la seva existència. Als no tan bons, la gent els honrarà i lloarà. Als mediocres, els temeran i als pitjors els odiaran. Quan s'hagi completat el treball dels millors líders, la gent dirà: Ho hem fet nosaltres".
