El número 1900 de la nostra revista TM em reenvia a dos fets: el primer és l’any en què es va publicar el llibre de Sigmund Freud que causaria una gran esquerda en la cultura occidental.
“La interpretació dels somnis” parlava de forma clara del món inconscient. La via reial per anar desvelant-lo era l’anàlisi dels somnis.
Hi ha un autor que indica que, a partir de Plató, Occident ha buscat per tots els mitjans la repressió de la saviesa. En aquest sentit, podem afirmar que la psicoanàlisi o la psicologia profunda constitueix el retorn de la saviesa a l’era de la ciència: el retorn del reprimit de l’Occident.
És en relació amb aquest retorn que hem d’inscriure tots els processos de la “resistència a la psicoanàlisi”. La por de saber la veritat sobre el nostre interior. L’angoixa d’enfrontar al nostre món amagat, com indicava a la columna 1896.
I el segon fet és l’any de la mort del gran filòsof i sempre temut Friedrich Nietzsche (1844-1900) amb una gran frase seva: “Déu ha mort! Déu queda mort! I nosaltres l’hem matat!”. I l’altra: “La vàlua d’un ésser humà es mesura per la capacitat de soledat que pot suportar”.
Aquestes frases poden portar a considerar un pensament molt important de fa segles i de plena actualitat: “Reprèn l’insolent i et guanyaràs el seu odi. Corregeix el savi i et guanyaràs el seu afecte”. Es troba en el llibre més traduït: la Bíblia, en els proverbis 9,8.
