El trasllat de treballadors a un centre de treball diferent de la mateixa empresa que exigeixi canvis de residència, requerirà l’existència de raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció que ho justifiquin. Per parlar de trasllat, aquest canvi ha de comportar el canvi de domicili del treballador.
La decisió de trasllat haurà de ser notificada per l’empresari al treballador amb una antelació mínima de trenta dies a la data de la seva efectivitat. Notificada la decisió de trasllat, el treballador té dret a optar entre el trasllat, percebent una compensació per despeses, o l’extinció del seu contracte, i percebre una indemnització de 20 dies de salari per any de servei. La compensació a què es refereix el primer supòsit comprèn tant les despeses pròpies com les dels familiars a càrrec seu, en els termes que acordin les parts.
Sense perjudici de l’executivitat del trasllat en el termini d’incorporació esmentat, el treballador que no hagi optat per l’extinció del seu contracte i es mostra disconforme amb la decisió empresarial, la pot impugnar davant el jutjat de lo social. La sentència declararà el trasllat justificat o injustificat i, en aquest últim cas, reconeixerà el dret del treballador a ser reincorporat al centre de treball d’origen.
Els canvis de centre de treball que no suposin canvi de residència del treballador perquè es fan dins el mateix municipi o a un de pròxim es considera que se situen dins el poder d’organització de l’empresari i que ho pot decidir quan ho consideri convenient. En aquest cas, el treballador podrà reclamar una compensació econòmica a l’empresa quan el desplaçament al nou centre de treball li comporti majors despeses.
