La plusvàlua municipal és un maldecap en moltes herències. El 2014 va entrar en vigor l’última reforma de l’impost de successions a Catalunya. Els eixos bàsics de la reforma van ser la minoració de les reduccions i de les bonificacions i, per tant, un increment del cost de les herències.
Fins llavors, des de l’1 de gener de 2011, existia la bonificació del 99% de la quota de l’impost de successions entre cònjuges, pares i fills. Això suposava que l’impost de successions quedes reduït a la mínima expressió. Amb la reforma de 2014, es va variar la bonificació entre pares i fills, introduint una bonificació progressiva en funció del valor dels béns heretats. A més valor, menys bonificació. Així doncs, des de 2014 es va produir un increment en la tributació per aquest impost en el cas d’herències de pares a fills, més significatiu en valors elevats.
Ara bé, encara que l’impost de successions és el tribut que, com el seu nom indica, grava l’adquisició de béns o drets obtinguts per herència, no és l’impost que més ens ha de preocupar a l’hora d’acceptar una herència. Bo i aquest increment que va suposar la reforma de 2014, l’impost més onerós a l’hora d’heretar, i amb força diferència, és la plusvàlua municipal. En les herències qui més s’emporta no és Hisenda, són els Ajuntaments.
La plusvàlua municipal, que tècnicament es diu Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, és un impost municipal que grava l’increment del valor dels terrenys urbans i que es posa de manifest com a conseqüència d’una transmissió, sigui per actes intervius –compravenda- o mortis causa –herències-. Per tant, estem parlant d’herències en les quals hi hagi béns immobles; pisos, locals o terrenys.
La Llei d’Hisendes Locals, que regula aquest impost, permet a cada ajuntament fixar tant la base imposable dins uns percentatges, com el tipus de gravamen. I és clar, els ajuntaments, en general, procuren fixar bases i tipus elevats. Com a conseqüència: imports a pagar significativament elevats.
En alguns casos és recomanable valorar la possibilitat d’impugnar i presentar recurs contra les liquidacions de l’impost perquè els increments de valor en aquests últims anys de crisi són inexistents i els ajuntaments segueixen aplicant l’impost sense que s’hagi incrementat el valor dels terrenys.
Un exemple: Uns dies enrere vam preparar un estudi sobre l’acceptació d’una herència d’un pare (difunt) a un fill (únic hereu). En el cabal hereditari hi havia una part en metàl·lic per import de 30.000 euros i tres béns immobles valorats en 330.000 euros. Doncs, per l’impost de successions aquest fill haurà de pagar 930 euros i en canvi, a l’ajuntament, per la plusvàlua municipal haurà de pagar 15.700 euros!!
El veritable impost de successions és la plusvàlua municipal. S’ha de tenir molt en compte a l’hora de calcular les despeses d’una herència.
