Davant d’un llibre com ‘El arte de aprender juntos’ de Jiddu Krishnamurti només podem rendir-nos a l’antic proverbi – que encara avui sobreviu – del ‘verba volant, scripta manent’. I és que gràcies a Ediciones Obelisco podem tenir, ja per sempre, la saviesa que aquest filòsof repartia a les seves conferències guardada a la nostra biblioteca.
Va dir el Nobel de Literatura George Bernard Shaw que Krishna – com se’l coneixia familiarment – era «el major mestre del món» i, després de llegir aquest llibre, no es pot estar més d’acord amb aquesta afirmació. A ‘El arte de aprender juntos’, el lector serà portat de la mà per aquest savi orador a un lloc que sembla tan llunyà estant tan a prop, a l’interior de nosaltres mateixos.
Buscant deixar a un costat la reflexió i el pensament, Krishnamurti anima al seu oient – en aquest cas lector – a banyar-se al mar del res, a tirar-se al buit per quedar en ell i treballar, a partir d’aquell moment, en viure el dia a dia a través d’aquest flotar harmònic. Estem cordats a la por i tota possibilitat d’acció està sempre marcada per una raonament previ que fa que aquesta hipotètica acció a realitzar acabi sempre modificada i emmotllada al que volem veure d’ella i no al que ella és. Amb ‘El arte de aprender juntos’, el lector podrà adonar-se de que hi ha possibilitat de veure la naturalesa de les coses sense el poder de l’experimentador, sense modificacions, tal i com elles són. Per això, no hi ha altra opció que trencar amb els lligams de la ment, aquells que ens porten al dubte, al sofriment, al sentiment i a la posterior repulsió.
Hem de deixar empènyer-nos pel vent total per oblidar d’una vegada que la vida es divideix en fragments que nosaltres adaptem a la nostra forma de ser; la vida és un tot que ens convida a entrar quan ja no queda res per treure’s.
Tota aquesta saviesa, i molt més, a una sèrie de conferències en forma de diàlegs que
Krishnamurti va fer a Londres i Shaanen al 1965. Diuen que els diàlegs no serveixen per escoltar a l’altre sinó a un mateix, que la seva finalitat no és respondre al que et pregunten sinó sempre respondre a allò que tu et preguntes. I no pot ser més cert en aquest magnífic llibre, on el diàleg es transforma en veus totals amb vida i móns propis que porten dins un poderós missatge: la invitació al canvi. Un canvi que, gràcies a Ediciones Obelisco, podem llegir una vegada rere altre sense la port – el tràgic enemic – de que se’n vagi volant com la veu. ‘El arte de aprender juntos’ és la petrificació d’un missatge que acaba convertint-se en llibre de recolzament per aquells moments en els que el vent del dubte sacseja els nostres vaixells.
