Quantes vegades ens han dit que l’escriptura és teràpia, que serveix per autoexorcitzar-se, que és inevitable deixar en ella l’impremta de qui escriu?
Com sempre, oferir la teoria és molt més fàcil que mostrar-ho a la pràctica. A ‘Invierno en Brasil’ no hi ha teoria, es tot pràctica del maneig del teclat d’Esther Recio, mitjà pel qual sanar.
Som Carmen, res més. Assistim al moment que es se n’adona que no hi és al seu lloc, assistim a la fugida, a l’abandonament d’allò extern – relacions, amistats, entorn – amb la finalitat de trobar-se en l’intern. Viatgem a Brasil amb ella, ens fem cooperants, i ens adonem a mida que passem pàgines de que escapar no és sempre desfer-se d’allò del que es fuig. Moltes vegades, i això es demostra a la novel·la, els cops de cadascú estan marcats amb foc al més profund de l’ésser; moltes vegades, canviem el terra però quan mirem al cel veiem que aquest és el mateix, amb els mateixos núvols negres.
Viatgem a Brasil i coneixem la misèria humana darrere de somriures d’incomprensió front la vida. Allà veiem que la pobresa es pot dividir en de butxaca o d’esperit, i que no sempre van unides; fins i tot al contrari, moltes vegades quan una desapareix, l’altra creix, i a l’inrevés. Deixem que ens fereixin, seguim ensopegant. Però també som colpejats per la bondat, per l’amistat sincera de la qual començàvem a dubtar. Tot això suma dins quelcom que creix en nosaltres, creix al nostre interior però sobretot al de Carmen, fins explotar, fins convertir-se en el crit a una platja aliena.
‘Invierno en Brasil’, pot ser la història d’una noia que decideix escapar de la seva ciutat per buscar-se als poblats brasilers. Sí, pot ser això. Però si he volgut escriure aquesta història com nostre és perquè a més d’aquesta hi ha altres capes de lectura, i la que vull destacar és la que ens mostra la vida de tots els que alguna vegada ens hem qüestionat el nostre camí, de tots el que alguna vegada hem volgut treure’ns la màscara, ho hem intentat i ens hem adonat que a sota teníem un altre, i un altre, i un altre...
