«Poema en prosa d’uns greus mesos de la meva vida». Així expressa Umbral el que sent que és aquest llibre. Pels que l’hàgiu llegit alguna vegada, ja haureu pogut comprovar que Umbral hi és sempre dins la seva obra.
En aquest cas, utilitzant com a eix central el «petit pivot» que és el seu fill mort, l’autor madrileny es deixa anar a una pàgina en blanc que ell veu com a catalitzador de la memòria. Escriure és per a Umbral existir, viure o, millor dit, sobreviure. Deia el poeta Panero que «a la infància vivim i després sobrevivim» i això és el que li sembla succeir a Umbral quan escriu.
Partint sempre de la divinització de la infància, ens porta pel camí de la seva vida tacada en tot moment per la mort del seu fill. La corporeïtat s’uneix al sentiment per a donar una obra imprescindible que sacseja des de la primera pàgina fins a l’última. Si tingués el valor d'assenyalar algun llibre que tot el món hauria de llegir, un seria aquest. I ho faria perquè és una demostració magistral de com el sentiment es converteix en paraula escrita.
Umbral es fica al seu llibre per no sortir mai. Amb una càrrega poètica digna de qualsevol gran poeta del nostre panorama literari, a Mortal y rosa – títol que sorgeix d’uns versos de Pedro Salinas – s’amaga la poesia sota el cos de la prosa. Diuen que Umbral és un dels escriptors espanyols més difícils de traduir, i això passa per aquest estil únic que l’escriptor cus com si es tractés d’una gran tela que lliga totes les seves obres.
Mortal y rosa és un exemple perfecte de com la literatura és teràpia, de com l’escriptura és capaç de treure del cos els dimonis que colpegen l’escriptor, de com un llibre pot, només amb obrir-se, sacsejar el lector amb sentiments que prèviament sacsejaren l’autor. Mortal y rosa agrada i us agradarà.
