L’Ateneu Fundació Iluro presenta, del 10 de maig al 29 de juliol, l’exposició Colita, perquè sí!, dedicada a aquesta fotògrafa catalana. Dita mostra ha estat produïda per la Fundació Catalunya La Pedrera.
Colita (Barcelona, 1940), o més ben dit Isabel Steva i Hernández, és una de les fotògrafes contemporànies del nostre país, -que més ha contribuït a aquesta disciplina-, deixant constància de la societat del moment.
Mataró no és una ciutat que es prodigui per les bones exposicions de fotografia. Aquesta mostra n’és una clara excepció. Colita, instruïda inicialment per Oriol Maspons i Xavier Miserachs, demostra que es pot veure més enllà de la imatge.
Els retrats de Colita esdevenen documents socials, reflexos d’una època, crítica social, transparència en estat pur, però sobretot propostes sense colorants ni edulcorants.
Siguin personatges del món del flamenc com Carmen Amaya, cantants com Joan Manel Serrat, escriptors com Gabriel García Márquez o models de la Gauche Divine com Teresa Gimpera, etc., en tots ells Colita traspassa la instantània per endinsar-se en els retratats.
L’espectador agraeix aquesta fotografia clara, que no enganya, que no adultera i que diu més del contingut que de la forma. Colita reflecteix la història de tots, no només la d’uns quants i això és lloable.
Icones del món de la cançó, de la literatura, del ball, de la moda però també gent del carrer, dels barris, de la perifèria barcelonina, prostitutes, etc., conformen un corpus divers que ens apropa a una artista inconformista, que no es lliga a res i si als seus principis, siguin feministes, reivindicatius, crítics o irònics amb el que veu, sent i percep. Colita en estat pur.
